Labels

diumenge, 10 de desembre del 2017

Gibraltar-Canàries



Marina Alcaidesa (La Linea de la Concepcion) a Caleta del Sebo (La Graciosa), 585 milles completades en 5d i 8h, després de 17 dies esperant un bon report. I la vam encertar! Vam disfrutar tota la travessia amb vents suaus i poca onada.

A primera hora omplim de gasoil a meitat de preu a Gibraltar i anem tirant.

La sortida del Mediterrani cap a l'Atlàntic és una part complicada del viatge.
El corrent predominant a l'estret de Gibraltar és en direcció al Mediterrani. Si no es tenen en compte les marees us podeu trobar un corrent en contra quasi insuperable. Apart del corrent, sol fer molt vent i hi ha un tràfic marítim bestial: els que entren, els que surten (tots aquests han de circular per una zona determinada (dispositiu de separació de tràfic) i els ferris i altres baixells que travessen l'estret per anar i tornar del Marroc.
Esther va estar estudiant aquest assumpte i la seva conclusió és:
Estar a Punta Carnero (costat oest de la badia de Gibraltar) 6 hores abans de la plenamar a Gibraltar (marea a Punta Europa).
Apunts de l'Esther per a passar l'estret...
Podeu trobar més informació sobre aquest assumpte en aquest enllaç.
Sortir a l'hora adequada ens va permetre fer l'estret a una velocitat decent i esquivar els vaixells de càrrega amb velocitat i seguretat... val la pena tenir-ho en compte!
Submarí entrant al Mediterrani. Nosaltres en direcció contraria.

El Miguel del veler Martina va decidir anar amb nosaltres en "conserva". La previsió era molt tranquila: 10 nusos de llevant, a favor nostre, encara que al arribar a Tarifa eren més de 20.
La tàctica és sortir arrambat a la costa Espanyola i "girar a l'esquerra" passat Tarifa. En aquest moment travesses la zona on passen tots els vaixells que entren i surten de l'estret. Després és molt recomanable mantenir-se lluny (60-100 milles) de la costa del Marroc que està plena de xarxes palangres i pesquers.
Nosaltres estrenàvem un receptor AIS molt senzillet anomenat dAISy. Ens permet veure en la nostra carta electrònica els vaixells que tenim al voltant, el seu rumb, direcció, risc de col.lisió i demés. Una feina que abans feien a pèl i en cas de dubte tenim els nostres prismàtics amb compàs integrat.
Veler Jassbard acostant-se visualitzat a l'AIS.
La línia entre dos punts blaus indica el CPA (Closes Point of Aproach). Collonut!
Una altre gran novetat en aquest viatge va ser el fet de tenir la ràdio amb el modem Pactor finalment en funcionament. Ens permet rebre i enviar emails a alta mar i també rebre informació meteorològica a través de la nostre ràdio. Ens hi conectàvem cada dia esperant rebre respostes als nostres missatges a més de les previsions meteorològiques.
El Martina ens va acompanyar fins a 30 milles de l'arribada (ell anava a Tenerife).
Gran company de viatge!

El primer dia culmina amb una bona navegada a vela fins la matinada. Nit moguda. Molt trànsit.

Dimarts: Segon dia, magnifica navegada tot i que una mossegada en un ris em va tindre entretingut una bona estona. A la nit, El Martina va estar a punt de col.lisionar de cara contra un altre veler que venia en direcció contraria. Va anar de 5 m!
El Miguel del Martina anava sol. Sobre les 2 am ens deia per ràdio que anava a dormir i si hi havia alguna cosa l'aviséssim. Té radar i Ais amb alarma. Hi havia encara bastants vaixells. De cop va sorgir una llum verda per la dreta, sola, i vaig sospitar que era molt aprop així que el vaig trucar per ràdio...

Dimecres: El tercer dia és una altre gran navegada i per la nit un vaixell de càrrega passa entre els dos (separats entre nosaltres mitja milla).

Dijous posem el motor a mija tarda. Cops i vibracions. Parem el vaixell (a vela). Em llenço a l'aigua. Tot bé al voltant de l'hèlix. A dins, miro l'eix. S'ha afluixat un cargol de l'acoplament de l'eix. Apreto. Provem. Tot bé. Cava i seguim...
A la mitja hora vibracions un altre cop. Provo de treure el cargol per substituïr-lo (o algo), i es trenca. Ara què fem? Silenci. Pensaments tenebrosos. Estem a 230 milles de Canàries!
Almenys no entra aigua! Entaxonem el tros de cargol amb tefló com podem i seguim. Vibra uns minuts quan posem motor i quan el parem per anar a vela. El Martina redueix la marxa i ens espera. Seguim.

El divendres descobrim que l'eix de la botavara pràcticament ha sortit. Faltava un passador! Bon temps, però el vent es posa de cara i hem de posar motor les darreres 30 milles. Per sort el motor va aguantar. Vam arribar de nit tancada. Sort que teníem cartes i coneixíem la marina...

i
El Gerard estudia com pot.
Brindis creient que haviem solucionat el problema del eix.


Terra a la vista! Les 30 milles finals van ser una autèntica agonia.Visibilitat pse i vent de cara.. Vam entrar al port de nit.
Ja fa un mes que estem a la Graciosa. Estem molt bé. El pla era arribar aquí i preparar el vaixell per la gran travessia... però la Graciosa és a 1500 milles de casa nostra! El fet és que hem patit algunes avaries importants vinguent cap aqui. El vaixell no estava a punt. Temps de preparació massa curt i que es va gastar instal.lant coses noves.
En realitat han fallat dos cargols i un passador, però han produït una cadena de destrosses espectacular. Per sort encara som a Europa i podem fer aquestes reparacions en bones condicions. Tot el que estem arreglant era difícilment detectable i ha fallat al llarg d'un tram de 1500 milles. Així doncs "no estamos tan mal".



diumenge, 8 d’octubre del 2017

Gibraltar i La Linea de la Concepcion

Cartagena-Gibraltar va ésser una travessia bastant aburrida. Sense vent i a motor. L'única cosa remarcable va ser una mica de pastell al Cabo de Gata, una comunicació per ràdio amb un amic que està a Canàries i una nit màgica de fluorescències nocturnes i dofins a l'alçada de Màlaga.
Sopant a coberta en una navegada tranquil·la...
Un cop arribats i ben dormits vam anar a fer una visita a Gibraltar. No és lluny de la marina.
Un mico vigila la sortida del telefèric...


Gerard va presenciar aquest intent de robatori!
Main Street
Roy's Fish and Chips. El millor de Gibraltar. Boníssim!!
Els amics de l'Anita. Berlinessos camí de Grècia. Jakob em va ajudar amb la ràdio...
Després de MESOS de barallar-me amb cables, ports COM, drivers i d'altres avui he aconseguit baixar 4 emails i un fitxer grib (previsió meteo) a través de la ràdio!!!! Iujuuuu!!!
Festa a La Linea...
Trobada amb el Miguel del "Martina". Sortirem junts cap a Canàries. Aqui ens ensenya la seva dessaladora manual.



dimarts, 26 de setembre del 2017

Badalona-Gibraltar, però al final Sòller.


Sortida el 5 de setembre, a mig matí. Els amics del port ens tiren les amarres. Sonen sirenes i clàxons dels vaixells veïns. Emotiu.

Meteo perfecta per arribar directes a Gibraltar…




Un cop fora, l'Albert Pi s’acosta amb la moto d’aigua a despedir-se!

A mitja tarda, Esther comença a mirar la roda i el pilot automàtic amb cara estranya. Poc després el pilot automàtic s'atura. Sorolls i cruixits. Joder!
Molt jijiji però el pilot automàtic no funciona, la roda va molt dura i fa sorolls de peces trencades.
Jo estic intentant treure el compàs per a verificar els pinyons de la roda. Pararem a Sòller. 

Comprovo que els cables que giren el timó (guardins) hi són. Uff si. Pas següent és veure els pinyons que es troben a l'eix de la roda. Cal treure el compas per accedir-hi. Està enganxat amb silicona que tallo amb el ganivet del pa.

Efectivament. Falta un cargol. El pinyó s’ha mogut i al final s’ha bloquejat el motor del pilot. Ok. Pilotarem a mà. Pararem a Sòller per resoldre-ho.
Es fa de dia. Mallorca a Babor. 

Fondegem davant el port a mitja tarda. Montem la “zodiac” per anar a terra. Estem cansats.

El motor forabord revisat un mes abans no engega. Arribo a aquesta conclusió després de mitja hora intentant engegar-lo fins que m´he fet la llaga al dit índex (com cada any) que et fas si et passes mitja hora intentant engegar un motor d'aquests. Tot amanit amb queixes, crits i malediccions.
Em cabrejo i Esther em diu que l’arregli. Encara em cabrejo més i monto un show. Desmonto el carburador, netejo el xiclet, ho montem i... segueix sense funcionar. No baixem a terra. Sopem, partida de farkel i demà serà un altre dia.

Després de l'esmorzar banyet

Nit moguda per les ones. Canviem de fondeig. Més endins.
Ens visita el nostre amic Pete Lucas del Bonnie Lass Charter. Té els seus vaixells fondejats al costat. Suggereix desmontar el motor i veure què. Desmuntem el motor del pilot i trobem el problema...
Esther busca frenèticament els recamvis per internet després de buscar la referència de la peça. Fa anys que no es fabrica... però el troba!!😊
Pinyons destruïts del pilot automàtic...

El dia següent anem a Palma a buscar els recanvis a Enaval. Bons professionals. El temps empitxora. Montem el pilot i funciona! Decidim també reajustar els cables del timó (guardins). Impossible.
Mal temps i mar de fons a Sòller...
El vaixell es mou massa i diluvia. No es pot tocar, però inspeccionant el cable descobrim horroritzats que un d’ells està pelat i s’aguanta amb 2 fils!
Mentres el mirall de popa de la zodiac es mig desenganxa. Quin patir!
Guardí a les últimes. Si peta perdem el control del timó.

Decidim anar a port: hem demanat un pressupost per email. Ens deia que 100€ per l'estada (2 dies). Un cop amarrats resulta que son 100€/dia, aigua i llum apart. Consum mínim 11€/dia per cada cosa. Bé doncs amarratge sense llum ni aigua. Dutxa en barracó sense aigua calenta, la wifi no funciona… però et conviden a una copa a la seva simpàtica terrassa al moll d'abric. Estem tan liats muntant i desmuntant que no tenim temps de disfrutar-la...

Truquem al Pete. Té un amic anglès Rigger (els que treballen els cables dels velers) que treballa a Palma, l'Allan, però viu a Sòller.
Allan vé al vespre després de la feina amb un cable nou, un de recanvi i terminals, amb el Pete i un repòrter/càmera anglès que està fent un reportatge sobre anglesos que viuen pel món (que sembla que sortirà a bastants països). El deixem filmar. Al·lucina amb com ens ajudem entre navegants. Després marxa.
Montem el cable i sopem unes pizzes amb l'Allan, el Pete i la seva família (grans navegants i coneixedors de l’oceà Índic). Fantàstic!
El nou veler del Pete sortint de Sòller.

Gràcies Sòller !




dimecres, 20 de setembre del 2017

Sòller-Cartagena

Track de la ruta en SailgribWR
100€/dia a la marina de Soller és inviable. Una nova tramuntanada està per caure. Hem de Fugir!!!!
El temps ens mostra una petita finestra que ens permetria arribar fins a Cartagena (240 milles. 1 milla=1.82km). Vent favorable si passem per darrera d'Eivissa i Formentera. Molt just, però hi anem: baixada per la Serra de Tramuntana amb mar de fons de nord enorme i vent de cara. Horribles primeres 6 hores fins a l'illa Dragonera.

Després navegada collonuda a vela fins al cap de Palos, on tornem a trobar mar i vent de cara. Unes 6 hores més bastant agòniques i arribem...
Acabant d'amarrar davant el passeig.


Arribem a Cartagena al començar les festes de Romans i Cartaginesos. Està ple de gent disfressada de romans i cartaginesos (molt ben disfressats per cert). Es fan representacions a tots els racons dels esdeveniments que es van produïr fa 2500 anys aquí.


Pensàvem que ens trobaríem amb la nostra amiga i veïna de Badalona, però el dia que arriba a Cartagena es fa un esquinç al tormell només de baixar del tren. 
El personal del "Real Club de Regatas Cartagena" és molt amable. El club té piscina, restaurant collonut i està bé de preu. Una terrassa... totalment recomanable!
"fZaves con almejas" mmmm


Revisem els pinyons de la roda que van fallar en la primera travessia i s'han tornat a afluixar. Mal llamp! Apart d'això les revisions i avituallaments habituals entre travessies. El reflector de radar ha trencat una brida i cal pujar al pal.

Mentres disfrutem de les festes i de lo bé que es menja aquí.
Esther i el Gerard (que es compra la seva primera navalla amb els seus diners i el nostre permís) agafen l'autobús i van al "polígono" a buscar cargols de recanvi: son del tipus "prisionero" en inox i punta cònica. No n'hi ha amb punta cònica, però els hi fem punta amb la "Dremel", una eina molt interessant per tenir a bord. Canviem els cargols i bé, ja veurem a la propera travessia...
Content amb la súper-navalla!