Labels

diumenge, 10 de desembre de 2017

Gibraltar-Canàries



Marina Alcaidesa (La Linea de la Concepcion)´-Caleta del Sebo (La Graciosa), 585 milles completades en 5d i 8h, després de 17 dies esperant un bon parte. I la vam encertar! Vam disfrutar tota la travessa de vents suaus i poca onada.

A primera hora omplim de gasoil a meitat de preu a Gibraltar i anem tirant.

La sortida del Mediterrani cap al Atlàntic és una part complicada del viatge.
La corrent predominant en el estret de Gibraltar és direcció al Mediterrani. Si no es tenen en compte les marees us podeu trobar un corrent en contra quasi insuperable. Apart de la corrent, sol fer molt vent i hi ha un tràfic marítim bestial: els que entren, els que surten (tots aquests tenen de circular per una zona determinada (dispositiu de separació de tràfic) i els ferris i altres barcos que atravessen l'estret per anar i tornar del Marroc.
Esther va estar estudiant aquest assumpte i la seva conclusió és:
Estar a Punta Carnero (costat oest de la bahia de Gibraltar) 6 hores abans de la pleamar a  Gibraltar (marea a Punta Europa).
Apunts de l'Esther per a passar l'estret...
Podeu trobar més informació sobre aquest assumpte en aquest enllaç.
Sortir a la hora adequada ens va permetre fer el estret a una velocitat decent i esquivar els cargos amb velocitat i seguretat...val la pena tenir-ho en compte!
Submarí entrant al Mediterrani. Nosaltres en direcció contraria.

El Miguel del veler Martina va decidir anar amb nosaltres en "conserva". La previsió era molt tranquila, 10 nusos de llevant, a favor nostre, encara que al arribar a Tarifa eren més de 20.
La tàctica és sortir arrambat a la costa Espanyola i "girar a l'esquerra" passat Tarifa. En aquest moment atravesses la zona on passen tots els barcos que entren i surten de l'estret. Després és molt recomanable mantenir-se lluny (60-100milles) de la costa del Marroc que esta plena de xarxes palangres i pesquers.
Nosaltres estrenavem un receptor AIS molt senzillet anomenat dAISy. Aquest ens permet veure en la nostra carta electrònica els vaixells que tenim al voltant, el seu rumb, direcció, risc de col.lisió i demés. Una feina que abans feien a pèl i en cas dubtós els nostres prismàtics amb compas integrat,.
Veler Jassbard acostant-se visualitzat al AIS.
La linia entre dos punts blaus indica el CPA (closes point of aproach). Collonut!
Una altre gran novetat en aquest viatge va ser el fet de tenir la radio amb el modem Pactor finalment en funcionament. Rebre i enviar emails a alta mar i rebre informació meteorològica a traves de la nostre ràdio. Ens conectavem cada dia esperant rebre respostes als nostres missatges ademés de les previsions  meteorològiques.
El Martina ens va acompanyar fins a 30 milles de l'arribada (ell anava a Tenerife).
Gran company de viatge!

El primer dia culmina amb una bona navegada a vela fins la matinada. Nit moguda. Molt transit.

Dimarts: Segon dia, magnifica navegada tot i que una mossegada en un ris em va tindre entretingut una bona estona. A la nit, El Martina va estar a punt de col.lisionar de cara contra un altre veler que venia en direcció contraria. Va anar de 5 m!
 El Miguel del Martina anava sol. Sobre les 2 am ens deia per radio que anava a dormir i si hi havia algo avisar. Té radar i Ais amb alarma.  Hi havia encara bastants barcos. De cop va sorgir una llum verda per la dreta, sola, i vaig sospitar que era molt aprop aixi que el vaig trucar per radio...

Dimecres: El tercer dia és una altre gran navegada i a la nit un cargo passa entre els dos (separats entre nosaltres mitja milla).

Dijous posem el motor a mija tarda. Cops i vibracions. Parem el barco (a vela). Em tiro a l'aigua. Tot bé al voltant de l'helix. A dins, miro el eix. S'ha afluixat un cargol de l'acoplament de l'eix. Apreto. Provem. Tot bé. Cava i seguim...
A la mitja hora vibracions un altre cop. Provo de treure el cargol per substituïr-lo (o algo), i es trenca. Ara què fem? Silenci. Pensaments tenebrosos. Estem a 230 milles de Canàries!
Almenys no entra aigua! Entaxonem el tros de cargol amb teflon com podem i seguim. Vibra uns minuts quan posem motor i quan el parem per anar a vela. El Martina redueix la marxa i ens espera. Seguim

El divendres descobrim el eix de la botavara practicament sortit. Faltava un passador! Bon temps, però el vent es posa de cara i hem de posar motor les darreres 30 milles. Per sort el motor va aguantar. Vam arribar de nit tancada. Sort que teniem cartes i coneixiem la marina...

i
El Gerard  estudia com pot.
Brindis creient que haviem solucionat el problema del eix.


Terra a la vista! Les 30 milles finals van ser una autèntica agonia.Visibilitat  pse i vent de cara..Vam entrar al port de nit.
Ja fa un mes que estem a la Graciosa. Estem molt bé. El plan era arribar aquí i preparar el barco per la gran travessa...però la Graciosa esta a 1500 milles de casa nostra! El fet és que hem patit algunes avaries importants vinguent cap aqui. El barco no estava a punt. Temps de preparació massa curt i que es va gastar instal.lant coses noves.
 En realitat han fallat dos cargols i un passador,  però han produït una cadena de destrosses espectacular. Per sort encara estem a Europa i podem fer aquestes reparacions en bones condicions. Tot el que estem arreglant era dificilment detectable i ha fallat al llarg d'un tram de 1500 milles. Així doncs "no estamos tan mal".

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada