Labels

divendres, 1 d’abril del 2022

Un pal de bambú pel nostre Optimist


Estem a Taiohae (Nuku Hiva, illes Marqueses, Polinesia francesa) y el màstil d'alumini del nostre Optimist es desintegra ja sense remei possible per la corrosió. 

Detall de la corrosió en la base del pal que ha quedat inservible. Al costat el nou pal de bambú. Es pot veure que els diàmetres son molt similars.

No trobaré un màstil de recanvi aqui. També penso que potser un màstil de windsurf podria funcionar, però no he vist ni un windsurf per aquí, així que o construeixo un màstil o ens quedem sense vela.
Se m'acudeix la possibilitat de fer-ne un de bambú. No he vist per aqui cap arbre ni branca que pugui fer de màstil però si que he vist bambú salvatge en alguns racons. A Bangkok, fa bastants anys vaig veure entarimats de bambú muntats per construir o arreglar façanes de gratacels de més de 15 pisos d'alçada!
En Frederic, l'armador d'un veler de ferro fondejat aprop nostre, m'explica que si deixo el bambú en aigua de mar unes 3 setmanes i el deixo assecar bé, queda immunitzat i protegit de insectes, fongs i putrefacció per més de 8 anys! Aquest sistema de conservació es fa servir al Sud est Asiàtic des de sempre.
Tot el veïnat em diu que és molt bona idea i que pot funcionar, encara que ningú ho ha provat.
Busco a internet i no trobo res (!?), sembla que sóc el primer. Només trobo pals i botavares de bambú en algunes embarcacions tradicionals polinèsies amb veles molt diferents de les nostres. Més endavant llegeixo que els dissenys de veles tradicionals polinesis (molt curvilinis) reparteixen molt bé els esforços i això permet utilitzar materials com el bambú.
A la petita botiga de náutica de Taiohae els explico el problema i em treuen un bambú sec, perfecte, d'uns 4m de larg per 41mm de diàmetre entre nusos. El màstil original té 45mm de diàmetre i necessito 235cm de pal. Molt prometedor!
Me'l regalen! Em diuen també que millor que no li fagi cap forat si vull la màxima resistència.
Es molt lleuger i està una mica curvat. Molt més bonic que el tub d'alumini original.


Deixo el pal en aigua de mar i el netejo bé amb un fregall. Queda mooolt bonic netejat amb aigua de mar. Va trigar dies en assecar-se del tot.


Com que tinc bambú de sobres provo de posar una petita cornamusa del màstil antic que es subjecta amb dos reblons. El taladro fa els forats bastant nets, però la "rematxadora" i el rebló destrossen la fusta. Definitivament millor no fer forats.

Impossible posar reblons

Provem diferents nusos per a substituïr cornamusses, forats i anclatges.


I tot a punt per la primera prova. Vent molt fluix. Força 2-3. Obsevo que el bambú flexa i pateix a l'alçada de la botavara però ho ignoro. Als 5 minuts, el màstil es trenca arran del tinter.



Sortosament queda prou màstil com per a intentar-ho un altre cop. Reforço el pal amb fibra de vidre bowen de 200 grs/m² i epoxy. Entre una capa adalt i 5 capes a l'alçada de la trencadissa, la base i el lloc on es recolza la botavara.

Plan de enfibrat


Tornem a provar i funciona!!





El nostre Optimist és un Copino construit a Mallortca els anys 70. El vam comprar de segona ma a Sant Feliu de Guíxols.

Un Optimist que ha vist món.












0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada