Labels

dissabte, 4 d’abril de 2020

Aprenents de "Robinsons"


Baixem a rem a recollir cocos amb l'optimist. Després de pelar-los el bany és obligat.
Ens ha enganxat la pandèmia del Coronavirus a San Blas, Panamà. Han tancat el canal i bloquejat tot el tràfic per carretera i mar. La guardia costera vigila la costa i rebutja els vaixells que venen de fora.


Estem passant el confinament amb uns quants velers que fa anys que estan aqui. La majoria són catalans: el Cythere, el Perlético, l'Aurin V, i el Yamai...

Teníem il·lusions de viure en illes desertes i espavilar-nos per viure-hi una temporada només amb els nostres mitjans: Les Tuamotu (al mig del Pacífic) i Diego Garcia (Chagos, al mig de l'Oceà Índic) eren i són les principals candidates per a una experiència d'aquest tipus, però ara mateix aquí a San Blas ens han prohibit de desembarcar a la majoria de les illes habitades i les canoes i "pangues" amb subministraments són cada cop més escasses i en qualsevol moment poden deixar de venir, de manera que és un bon lloc per assajar aquest "modus vivendi".

La "panga" de les verdures. Fins quan seguirà venint?
Dos pescadors Gunas ens netegen uns "peces pollo", anomenats "putu" en Guna. Peix cofre per a nosaltres. Amb ells fem uns nudgets (trossets arrebossats) boníssims!

És tant bonic San Blas! Estem al paradís. És el millor que hem vist al Carib amb molta diferència. Era el nostre objectiu principal al Carib i no ens ha decebut.
Waisaladup, l'illa de les barbacoes... fins que va arribar la paranoia.


Salardup
Albada a San Blas
El "Jakuzi"
Arribats a aquest punt, què necessitem per a viure? Menjar, aigua, energia elèctrica, gasolina, gasoil i poder seguir reparant totes les coses que s'espatllen a bord principalment...
Per sort no som nàufrags! L'Avenger es veu força ben equipat i preparat després de 15 anys. Fa mesos que no toquem port i seguim fent vida normal.
Quan no hi ha cobertura de telèfon, la ràdio i el seu mòdem són l'únic vincle que ens queda amb el món exterior. Tenim una ICOM IC-706 MKIIG i un mòdem PTCIII USB de SCS que ens permeten parlar i escoltar per ràdio en qualsevol freqüència, així com l'accés a l'email i la informació meteorològica: butlletins, meteofaxes i arxius grib.

L'aerogenerador D-400 i dos panells solars que sumen 280W de potència ens donen l'energia suficient per la vida a bord, els ordinadors, les meves eines i les màquines de cosir de l'Esther. Tot plegat ens produeix al voltant de 1,5 Kwh al dia...
Si no fa sol ni vent o cal una mica més de potència tenim encara el motor de l'Avenger i un generador Honda EU 1000i.
Els ordinadors i d'altres electrodomèstics que funcionen a 220V, els fem anar amb un Inverter Victron Phoenix 12/375 (375W de potència). Tot a partir de sol i vent normalment. 
L'Esther fent els últims retocs a la funda del "Dinghy" del ferm. Per sort ha tingut bastanta feina aquí a San Blas i hem pogut anar tirant sense caixers automàtics!

El matxet que vaig comprar a Ghana ara fa 30 anys, de cop s'ha convertit en una eina indispensable per a pelar cocos. En tenim un altre que ens va regalar el nostre amic Pepe Molla, però aquest és el favorit.


Els Indis Guna ens van ensenyar a pelar cocos després de riure's de nosaltres una bona estona: talls longitudinals
i després fer palanca amb el matxet per arrencar la coberta...

Per a fer llet de coco es talla el coco a trossets i es passa pel "minipimer" amb aigua. Després es filtra i voilà! 
La fem servir per a beure, cuinar tota mena de plats i fins i tot funciona bé pels "carajillos"!



L'Optimist del Gerard, el "Tip", va agafant cada cop més protagonisme: funciona a vela, motor i rems. No menja ni es queixa. Es un "Copino", fabricat a Mallorca, amb la seva línia blava que li dona un punt "vintage".

Hem sortit uns quants dies amb el "Tip" a pescar amb "la fluixa". Pocs resultats però molt divertit! També hem provat de pescar desde terra i des del vaixell amb la canya d'espinning, i tampoc res. L'únic que sembla funcionar aquí és la pesca submarina. Sortosamant els Guna ens venen peix i llagosta del dia desde les seves canoes...

Aleix, Manu i Gerard a la tornada d'un bon dia de pesca. El Gerard ens ha dut un "pez pollo", un "llorito" i un "pargo".



Punta d'arpó amb "mort" reconstruïda a partir de tub de refriferació d'aire acondicionat. Originalment la punta anava roscada així que vem afilar la rosca amb la radial...

A totes les illes veiem aquests sots que s'omplen d'aigua dolça cada dia. Aquesta és l'aigua que utilitzem per esbandir la roba que netegem amb aigua de mar.
En aquests mesos de confinament pràcticament no plou i no tenim dessaladora, però molts amics en tenen i ens omplen bidons de tan en tant. 
Tot ho fem amb aigua salada menys rentar-nos les dents i cuinar. Tenim 300 litres d'aigua dolça als tancs de l'Avenger (+ 50 litres d'aigua embotellada de reserva d'emergència) i gastem uns 20 litres per setmana.


Abans del confinament

San Blas és un altre dels llocs on hem descobert que la gent (la gent que va en veler sovint s'hi queda), igual que al sud de Grenada i Canàries. Això si, quan comencen les pluges és molt recomanable marxar d'aquí!
Abans del coronavirus la vida social era força intensa aquí...

Expedició al "Túnel del amor" amb el Joan Farré i la Alba

Cerveseta de mitja tarda amb la tripulació del "Fat Susan"
Es pot utilitzar la taula de surf per a fer ski. Amb el xicots del Fat Susan el Gerard va fer unes bones esquiades...
Excursió al riu Sidra.
Pastís de reis. El rei li va tocar al Gerard i l'Alba li va fer aquesta super-corona.
Festa infantil d'aniversari a Green Island
Fideuà de llagosta amb Francesc Santanach, ara de camí cap a casa...
Preparant la foguera...
Supersobretaula amb el Joan i el Toni...

Sobre San Blas

Mapa extret del llibre "The Panama cruising guide" d'Eric Bauhaus.

San Blas, és la comarca de Guna Yala, on viuen els Indis Gunas. Inclou una bona part de la costa Atlàntica de Panama i un arxipèlag de més de 300 illetes de platges blanques i cocoters, la majoria deshabitades. Era el nostre objectiu principal a la zona del Carib. Tothom ens n'havia parlat com el millor lloc i no ens ha decebut. La temporada bona per estar per aquí és a l'estació seca, entre Nadal i el mes de juny. Fora de temporada plou a lo bèstia i és on hi cauen més llamps del món: la probabilitat de que et caigui un llamp voreja el 60%!! Millor no ser-hi.
Guna Yala és un lloc de molt difícil accés si no hi vas amb el teu veler. Està conectada per una sola carretera només apte per a vehicles tot terreny i els Gunas hi han posat una frontera i un peatge per entrar-hi. Viatjar des d'aquí a Panama City puja més de 200$ USD.


Impossible no parlar d'aquest llibre d'Eric Bauhaus. Tots els que estem aqui el tenim. Apart d'uns continguts molt interessants i magnífiques fotografies, Eric Bauhaus va cartografiar ell mateix tota aquesta zona. Les cartes de navegació que té aquest llibre són les úniques vàlides per a navegar per aquí, que no és gens fàcil degut a la gran quantitat d'esculls i baixos que estan per tot arreu. La cartografía anterior d'aquesta zona es va fer fa vora 100 anys.

dijous, 29 d’agost de 2019

El Carib. De Barbados a Grenada



Què podem dir de la nostre visita al Carib. Es collonut i ens està responent a les espectatives: platges blanques, cocoters, barbacoes, Rhum Punch... molta diversió per a tots.


La primera terra que vam tocar és Barbados, 3 dies abans haviem vist que no arribàvem a temps als exàmens del Gerard a Trinidad i ens vam decidir a anar a l'illa més propera... a més de que a Cap Verd havíem conegut dos velers amb nens que venien aquí a Saint Charles. Ens vam retrobar i hem seguit junts fins a Carriacou un mes i mig. 8 teenagers junts!

Hem visitat Barbados, Bequia, Canouan, Mayreau, Union Island, Tobago Cays, Carriacou, i Grenada. Totes elles formen part de les petites Antilles, en totes elles es parla bàsicament anglès. En general són més aviat cares però el fet de no pagar un amarratge a un port les fa un pèl més assequibles...


El Fat Susan i el Sea Lion. El Sea Lion està camí de les Azores mentre que el Fat Susan està al nord del Carib... els trobem a faltar! 

Primer desembarc per a fer la primera barbacoa a la platja.

Jo i David Redhead celebrant el desembarc. El David acostuma a capitanejar "Tall Ships" (Velers classics grans) i ha treballat en moltes pel·lícules i documentals per aquest fet.


L'Avenger està bastant sencer després de la travessia de l'Atlàntic, però tots els velers arriben més o menys tocats. Tenim pendent revisar el timó que va fer bastants sorolls inquietants a la travessia.


Amb els Fat Susan al Little Bristol, Speightown, Barbados

Shatham Bay, Union Island

Clase de polseres de pell trenada...


Primer vídeo editat pel Gerard sobre el seu tercer de ESO...

Tobago Cays

Pícnic a Tobago Cays
Festa al Sea Lion

Excursió a Sandy Island
Sandy Island



Aquí a Carriacou vam poder finalment treure el vaixell de l'aigua, fer antifouling i comprovar el timó que tenia petits problemes. Tot bé, tot arreglat.

En Jakob del "Anita" ens va ajudar molt amb el assumpte del timó. Ens tornarem a trobar...



Gerard es va fer amic del Tony, un gran pescador sense canya, així que van decidir vendre tot el peix que pescaven amb la canya del Gerard fins que van reunir prous diners per a comprar una canya pel Tony...

Grenada

Passejant per St George, la Capital de Grenada. A Grenada van descobrir que creixia qualsevol cosa que es plantés: clau, cafè, cacau, vainilla, gingebre... és l'illa de les espècies!
La casa encantada (Segons Gerard)

Annandele Falls, Grenada


Nou Moscada


L'increïble jungla de l'interior de Grenada

L'increïble destil·leria de River's Rhum
Aquesta destil·leria funciona amb llenya i una roda de molí d'aigua. La llenya no la paguen, la canvien per rom. I la canya de sucre és tota de Grenada d'origen ecològic... és totalment alucinant...






Quasi cada dia quan es fa fosc fem un joc de taula: monopoli, parxís, farkel, risk... és part de la rutina diària.



Ultimant la funda de la nova auxiliar. La vella Yanmar (18 anys) queda de reserva.

Les navegades entre illes per aquí són fabuloses. 9,5 nusos sense cap esforç!

Woburn Bay i Hog Island

Aquí ens hem passat un parell de mesos ben bons centrats en els exàmens finals del Gerard.
És al sud-sudest de l'illa de Grenada. És un fondeig collonut, encara que l'aigua és bastant tèrbola.
Hog island és una petita illa deserta on només hi ha un bar de platja, el "Roger's Beachfront Bar".
Hi ha una comunitat de creuers que viuen allà al marge del món. Estan ben organitzats. La vida social és intensa i divertida. Hi ha un canal de ràdio que els agrupa a tots. A les 7:30 noticies locals, previsions del temps, intercanvis, peticions i events socials...
Els dijous partida de billar, seguida de música en directe al bar del costat. Divendres jam session al Roger's. Diumenge megabarbacoa/concert a Hog, etc... També s'organitzen uns busos per anar als principals supermercats de l'illa...
Tenim internet il·limitat gràcies a una xarxa wifi que cobreix la major part dels fondejos de Grenada i Carriacou, i la nostra antena per a llargues distàncies juntament amb el router...

Hog Island desde Woburn Bay, on hem estat un mes preparant els exàmens del Gerard, que es va examinar a l'Embaixada espanyola de Trinidad.




Primer desdembarc a Hog Island, juntament amb els "White Dog"

Roger,s Barefront Beach Bar a punt d'obrir

Els diumenges hi ha Barbacoa i venen per aquí molts locals. El veïnat dels creuers fan un concert i són molt bons!!

Aquí a Hog Island molta gent s'hi queda a viure anys. Al bar, tothom feia anys que havien descobert aquest lloc i s'hi havien quedat. Ens van dir que també hi venen a morir vaixells i persones. Fondegen, s'abandonen i adeu...

Aquí vam comprar una Sailrite LSZ-1 de segona mà. Perfecte per a veles i toldos per a nàutica. 


Cerveseta d'última hora i xerradeta amb el veïnat...


La partida de billar els dijous al vespre...