Fiji - Vanuatu - Australia

Fiji - Vanuatu - Austràlia

Octubre – Novembre 2023

El cicló Lola, protagonista.

Després de Fiji, on anar?

On anar després de Fiji és un bon dilema. Hi ha moltes possibilitats i una temporada de ciclons de la qual cal posar-se a recer. A Fiji el risc de ciclons és alt.

Vista general de l'oest del Pacífic Sud amb el nostre recorregut en vermell.

Si es posa proa cap a l'estret de Torres, no hi ha refugi possible dels ciclons fins al nord-est d'Indonèsia, i això queda moolt lluny.

Nova Zelanda és una opció força popular però et fa baixar molt cap al sud i hi fa fred. El 2022 dos ciclons van tocar de ple el nord de l'illa gran. Uns amics anglesos que s'han quedat allá tres anys ens van dir que hi plovia molt, i si uns anglesos et diuen això...

Austràlia també està bé i des de Brisbane cap al sud no hi ha ciclons, però si anem cap a l'estret de Torres tenim Vanuatu, Nova Caledònia i les Illes Solomon més al nord,

Les Solomon queden a l'est de Papua Nova Guinea. Sense ciclons. Un lloc molt remot i no molt segur, encara que no veritablement perillós. Es recomana d'anar-hi en grup. És un dels racons més inexplorats que queden a les latituds tropicals.

Nova Caledònia és un protectorat francès. Risc elevat de ciclons però hi ha llocs on posar-se a cobert. La vida és igual de cara o encara més que a La Polinèsia.
Vanuatu també està en zona de risc, però queda a mig camí de la majoria d'opcions.

Fiji

Vista General de Fiji. En vermell, el nostre recorregut.

Quan mires en un mapa general les illes Fiji veus 2 grans illes: Vanua Levu i Viti Levu, dues de les illes més grans del Pacífic. Si t'apropes una mica es veu el Lau Group a la banda est i el Yasawa Group a l'oest. Aquests arxipèlags estan formats per illes molt més petites que es distribueixen de nord a sud tot envoltant les dues grans, de manera que allà al mig, al mar de Koro, l'onada del Pacífic baixa molt. De fet li diuen el Mar de les Calmes.

Si vens en un veler, només pots fer l'entrada al país per les illes grans. Els vents predominants son de l'est en aquesta zona, encara que hi passen fronts regularment que van en direcció contrària i que poden ser bastant virulents. Fiji està situat en una zona d'alt risc de ciclons.

A les illes grans hi ha una curiosa barreja de població local, melanèsia, india i occidental que conviuen sense massa problemes. Els indis van ser originàriament portats pels anglesos per a treballar en la indústria de la canya de sucre que encara és molt important a Fiji. La influència índia és important i es nota en la gastronomia, les botigues i fins i tot en l'arquitectura.

Els melanesis, els locals originals, son completament diferents als polinesis. Són molt més foscos de pell i tenen el cabell molt arrissat.

El Yasawa Group, a l'oest, és molt bonic però està totalment farcit de resorts i hotels. Curiosament, sovint tenen boies disponibles per als velers visitants i pots utilitzar algunes de les seves instal·lacions com dutxes, pantalans per a desembarcar, etc. És un dels llocs preferits pels australians i neozelandesos que busquen unes vacances “tropicals”, i tot està pensat i organitzat per al seu gust. Fiji és un dels millors llocs del món per a fer submarinisme, amb coralls saludables i una fauna marina increïble.

El grup de les Lau, a l'est, és on realment volíem anar. Fins fa no gaire estava simplement prohibit de visitar. Té alguns dels racons més bonics del Pacífic i probablement del món sencer com per exemple la Bay of Islands o l'illa de Vulaga (Fulaga). Les Lau estan pràcticament verges en tots els sentits i les seves petites poblacions viuen a la seva manera tradicional melanèsia. Pels veleristes el problema és que per visitar les Lau després de fer l'entrada al país per una de les illes grans, cal navegar contra vent i corrent en direcció est.

Quan l'Avenger i nosaltres vam estar recuperats de l'èpic viatge a vela des de La Polinèsia, vam començar a esperar una bona finestra meteorològica per a visitar les Lau. Passaven les setmanes i no hi havia finestra per anar-hi. Els creuers al voltant nostre estaven igual, clavats a Savu Savu. Per sort la marina de Copra Shed té un magnífic club on socialitzar i concerts-barbacoa els caps de setmana!

Tornant alegre cap a l'Avenger. Al darrera Copra Shed Marina.

Vam anar rebaixant expectatives i vam decidir anar cap a Musquet Cove (sud-oest de Fiji) i ajuntar-nos amb un parell de velers amics que tenien la intenció d'anar a Tanna (Vanuatu) per anar-hi plegats. Tampoc va poder ser. Feia massa vent i la travessa entre les dues illes grans és complicada pels esculls i la mala cartografia i només s'hi pot navegar de dia.

Finalment vam aprofitar uns dies de calma per fugir cap a l'illa sud per l'est i després començar a fer oest cap a Tanna. Els nostres amics de Musquet Cove van aprofitar el mateix moment per anar tirant sense esperar-nos.

Cap a Tanna (Vanuatu)

Vanuatu és la destinació més propera desde Fiji. Els nostres amics que estaven a Musquet Cove, una illa resort molt popular perquè té un bon fondeig i es pot accedir a molts serveis (el veler Nibanu i el catamarà Daruma) anaven cap Tanna. 

Tanna és bastant popular perquè té un volcà actiu i es pot visitar la seva caldera. Fora d'això no sabíem gran cosa de Tanna ni de Vanuatu en general. El 2022 algunes de les seves illes van ser arrassades per dos ciclons. És recomanable portar de tot per ajudar als locals a recuperar-se. La idea inicial era pujar d'illa en illa i finalment fer l'estret de Torres i seguir fins a Indonèsia si tot estava tranquil... o bé baixar cap a Nova Caledònia.

Darrere d'aquest núvol vam passar de la calma al rock'n roll. Al sud de Fiji.

De Fiji a Tana hi ha unes 400 i pico milles de viatge (des del sud de Fiji). Era la primera travessa llarga sense el Gerard que havia esdevingut ja important en les tasques de navegació. Es dorm molt menys si van dues persones enlloc de tres!

Tanna

El dia de l'arribada a Tana el cel estava gris, la visibilitat era molt dolenta i era un no parar de xàfecs que ens passaven per sobre. Vam començar a veure l'illa quan ja érem ben aprop, mig amagada pels núvols i envoltada de misteri. L'illa del volcà! No es veia ni una casa, ni una construcció, ni tan sols el Mount Yasur (el nom del volcà actiu de l'illa). Vam travessar l'escull i finalment vam entrar a Port Resolution, la nostra destinació.

Port Resolution no és un port, és una badia bastant tancada i ben protegida. Allà hi havia 6 o 7 velers fondejats, entre ells els nostres amics. Es veien fumeroles a la paret de roca i sorpresa majúscula: ni una casa, construcció, carretera, llum, res. Molt inusual per a ser el punt d'entrada a un país!

A l'esquerra al fons el fondeig de Port Resolution.
Al darrera es pot veure una llacuna d'aigua semi salada on hi desemboca un riuet.

L'Avenger descansant del viatge.

Pizza catalana amb les darreres anxoves.

El mateix dia de l'arribada vam intentar contactar amb les autoritats per ràdio per fer els papers d'entrada del país, sense resposta. En Jordi del Daruma ens va proposar baixar a terra i anar al restaurant, una casa d'una família local que preparen dinars. El “poble” era just al darrera del penya-segat de l'entrada. Una petita platja amb algunes canoes (amb batanga com els polinesis) era el punt de desembarcament. Just al darrera hi havia les soques d'uns arbres gegantins que probablement s'havien despenyat amb els ciclons de l'any anterior.

Un cop dalt del penya-segat, hi ha el Yacht Club, que és una cabana, allà vindria al matí següent el responsable del govern per fer-nos els papers d'entrada i posar el segell al passaport. Molt aprop hi havia una esplanada no gaire plana coberta d'herba que fa de plaça del poble. Un grupet de grans i petits jugaven un partidet informal de futbol, un grup de noies més enllà assegudes xerraven entre elles, gent seguda mirant el partit. Tot ben tranquil i relaxat. Diuen que a Vanuatu hi ha la gent més feliç del món.

El Yacht Club.

Al “restaurant” vam fer un dinar senzill, va ser el nostre primer contacte amb una realitat que no esperàvem, cases de construcció tipus cabana, cap botiga, cap llum, envoltats de selva verge, porcs, gossos i gallines corrent per allà enmig. Uauuuu! Tothom ens saludava amb un somriure a la boca. Realment ens sentíem benvinguts.

Camí cap al poble.

Esperant el dinar. Amb els Daruma i Nibanus.

El poble de Port Resolution.

Això no és una tomba. Simbolitza la Creu Roja. És aqui per atreure i donar la benvinguda a vaixells plens de béns i queviures que han de venir tal i com va prometre John Frum. És el culte Cargo. Al darrera hi ha l'esplanada que fa de plaça del poble.

Un cop fet el “papeleo” oficial al dia següent, el nostre objectiu va ser anar a la capital, Lenakel, per aconseguir una sim de companyia de telèfons local i així tenir internet al mateix temps que comprar alguns queviures. A Port Resolution no hi ha cap mena de botiga de res.

Anar a Lenakel és un viatge només apte per a vehicles 4x4 a través d'una pista forestal i d'una zona de cendres volcàniques.

Cap a Lenakel.

El viatge son unes tres hores i pico i és bastant dur per els ronyons, però és un viatge al.lucinant pels paisatges i la vegetació. Alguns locals venien amb nosaltres. Sortosament, tothom parla anglès apart de la seva llengua local. A Tanna hi ha una quantitat increïble de llengües, pràcticament cada poble té el seu idioma.

Darrere de Port Resolution hi ha una platja ben bonica.

Al costat de la "Plaça" hi ha aquest arbre. Quan fa molt sol la gent seu aquí sota a prendre la fresca.

Després, com tots els altres visitants, una de les activitats preferides és visitar el volcà Mount Yasur. En general es fa de forma organitzada i cal pagar uns 100 USD per visitant. Ens vam decidir a fer la visita juntament amb la tripulació del Daruma i vam anar cap allà en 4x4. Vam fer la visita a una petita exposició i una petita xerrada que et donen sobre el tema abans de pujar cap a la vora del cràter per veure els petits pets que fa cada 10 minuts i la caldera plena de lava incandescent. Normalment és un gran espectacle però es va aixecar la boira i no vam poder veure res de res.

La boira ens va impedir poder veure la caldera plena de lava incandescent del Mount Yasur.

Els dies següents vam fer una excursió d'una jornada a la badia del costat, Ipeukel Bay on hi ha un altre poblet i un riu amb zones d'aigües termals: aigua calenta, vaja. A més hi ha una bona vista del mont Yasur. Aparentment no era molt lluny, però va resultar molt més dura del que esperàvem. Pel camí ens anàvem trobant gent treballant als camps i amb tots establíem salutacions i una petita conversa.

Excursió

Ipeukel

Vista del Mount Yasur desde Ipeukel. Des d'aqui podíem escoltar els trons del volcà.

Disfrutant les aigües termals.

L'Esther va regalar un estoig ple de llàpissos de colors a un grup de nens i va veure com la nena més gran els agafava tots i els repartia entre tots els petits sense cap mena de conflicte. També vam regalar moltes bosses de menjar a la gent del poble pensant que tornaríem a comprar-ne a Nova Caledònia.

Una nit, increïble: calçotada al Yacht Club. Els Daruma havien trobat calçots a Lenakel i entre tots vam poder improvizar un Romescu que va sortir prou bé. Els Daruma i els Nibanu duien guitarres que van fer la nit encara millor.

Calçotada salvatge al Yacht Club.

Un dia ens van presentar al Donovan. La seva família i ell mateix no vivien al poble de Port Resolution i estaven intentar muntar un sistema per il·luminar la casa amb energia solar. Tenien una bateria, una placa solar de 150w però els faltava bàsicament un regulador. Jo en tenia un de recanvi i els vaig preparar un kit on venia inclòs el regulador, un tornavís, un ganivet, brides de plàstic, regletes de connexió, cable de bon diàmetre, etc.

Kit per completar la instal·lació solar d'en Donovan.

Vam quedar en anar-lo a veure un matí. Tot anava molt bé fins que vam descobrir que la seva bateria només tenia 2,5 Volts.

En Donovan i part de la seva família.

Estava completament morta. Va ser molt decepcionant. Però a hores d'ara sabem que la casa d'en Donovan ja té llum.

Realment ens ho estàvem passant molt bé!

El Lola

Mentrestant va aparèixer un cicló en formació al model de previsió meteorològica GFS, que sol ser bastant alarmista a llarg termini. Actualment nosaltres consultem el model ECMWS perquè té més resolució i funciona en general millor a curt termini. Era molt d'hora per començar a preocupar-se. Ningú s'esperava un cicló en aquella època de l'any, però dos dies després el ECMWS també anunciava un cicló i tots els velers de Port Resolution en parlaven.

El cicló aviat va ser el tema de conversa central. Els dos models preveien trajectòries força divergents i tothom va començar a fer plans de fugida. Els amics del Daruma i el Nibanu van sortir cap a Port Vila juntament amb alguns altres. Port Vila està a l'illa d'Efrate, que queda a un parell d'illes més amunt, unes 150 milles, un dia de viatge. La badia Port Vila queda molt ben protegida del vent en totes direccions. L'únic perill que hi ha és que algun ferri o embarcació de grans dimensions es deixi anar i vagi contra el teu veler. Això ha passat vàries vegades. Anar cap al nord però, significava moure's en direcció al cicló, que ja tenia nom, el Lola.

Nosaltres ens vam quedar un parell de dies a veure-les venir i pensàvem en fugir cap a Nova Caledònia juntament amb tres velers més. Les previsions de trajectòria seguien sent divergents i era impossible prendre una decisió en ferm. Finalment, el dia de la nostra sortida cap a Nova Caledònia, ja amb el passaport amb el segell de sortida, la previsió apuntava que hi passaria per sobre, així que ens vam decidir a fer cap a Port Vila tot i que semblava que el Lola hi passaria molt aprop.

Vam ser els únics que vam tirar cap amunt. Els altres velers van anar igualment cap a Nova Caledònia. Port Resolution no era una opció per passar el cicló. Es veien per tot arreu rastres de la destrucció dels dos ciclons que havien passat per allà l'any anterior. Tot i així el dia de la nostra partida van entrar un parell de catamarans que es van quedar allà i van passar una molt mala estona pel mar de fons, però no els va passar res.

Port Vila

Un dia després vam arribar a Port Vila amb el cor encongit, directes a una boia antihuracans que tenia la marina i on ens vam retrobar amb altres velers que havien fugit de Tanna. Port Vila està a l'illa d'Efate i és la ciutat més important de Vanuatu. Té uns 50.000 habitants i és força agradable com a ciutat. Té un passeig marítim molt agradable, zones verdes, bars, restaurants i moltes botigues Duty Free (?).

Ja a Port Vila. Agafats a la boia antihuracans.

El fondeig de Port Vila.

 

Des del fondeig es podia veure aquest arbre.

Significa "Number one".

Miting al parc

Ens havien recomanat especialment el Banyan Beach Bar i alguns restaurants. La carn és especialment bona. Els supermercats estan bastant ben assortits així que vam poder reomplir l'Avenger amb menjar i combustible.

Dinant al mercat de Port Vila

Tothom anava desmuntant veles, capotes i qualsevol cosa que pogués volar mentre esperàvem el desenllaç. Hem conegut varies persones que han experimentat ciclons. Tots ens han dit que a partir de categoria 3, fugir! El Lola era cat.3!! Ara ja no podíem fer res més que esperar. Era ja massa aprop com per anar enlloc. La recepcionista de la marina no parava de dir-nos que esperava que tot anés bé, que no passés res, cosa que no feia res més que inquietar-nos més encara... i al final la Lola va passar a unes 200 milles a l'est d'on estàvem i no va passar res. 20 nusos de vent màxim.

Fugint cap a Australia a través del Mar del Corall

Després del Lola el nostre pla de seguir visitant Vanuatu es va esvair completament. Es tractava d'anar com més aviat millor cap a una zona segura i ens vam decidir per Austràlia. És una bona tirada. Unes 1000 milles fins a Bundaberg que és un punt d'entrada al país si vas en veler. Bundaberg queda a l'entrada sud de la gran Barrera de Coral Australiana. És un poblet a la vora del riu on hi ha una marina. Com a tot arreu després de Sudamèrica, cal avisar a les duanes la teva arribada i obtenir una Visa. En el cas d'Austràlia això es fa online i en un parell de dies vam obtenir un visat d'entrada per a tres mesos.

En aquest trajecte entres al Mar del Corall, que està plagat d'esculls, volcans submarins i tota mena d'obstacles invisibles. Navegant només veus mar però allà estan. Cal passar molt al nord de Nova Caledònia, perquè més enllà de la mateixa illa hi a un escull que s'estén més de 150 milles. Vam travessar l'escull pel “Grand Passage” que és una bona drecera. En alguns punts només hi havia 20 metres de profunditat. El mar estava molt desagradable en aquella zona tot i que feia bastant bon temps.

Després vam passar a través del Minerva Reef que té un lagoon enorme amb alguns vaixells mig enfonsats que es poden veure i serveixen com a advertència.

La travessa, encara que tensa per tots aquests perills va ser molt bona amb vents d'est fins a l'arribada on vem trobar bastanta mala mar. Salvats!!

Bundaberg  Port Marina

Dues setmanes més tard es va formar el Jasper, un altre cicló que amenaçava amb arribar fins a Bundaberg però que al final va anar a petar molt més al nord. Nosaltres vam fugir cap a Brisbane.

.....................................................................