L'Atlàntic a vela

Aquí teniu un tastet de com va anar la nostra travessia... els bons moments

l'Avenger descansa fondejat sobre sorra blanca a sotavent de l'illa de Barbados. Ja només ens falten 2 oceans per acabar el nostre viatge.

En realitat és Bèquia, però fa pel texte...

Una vegada més no hem anat on volíem ja que el nostre destí era Trinidad. Havíem de ser allà abans del 18 de febrer perquè el Gerard havia de fer els exàmens, però hem fet tard. Els farà a la propera convocatòria.

Vam sortir de Las Palmas de Gran Canària el 16 de gener per a tindre un bon marge. Els dies abans de la sortida van ser molt complicats perquè vam detectar més problemes a l'Avenger just abans de sortir: l'alternador es va espatllar, la bateria del motor es va morir, vam canviar tota la jàrcia (els cables que subjecten el màstil) perquè vam trobar l'estai en bastant mal estat a la última revisió i just després, al canviar els filtres del motor, vem descobrir que el gasoil estava fortament contaminat (s'havia tornat de color negre i era opac). Al no poder netejar el tanc perquè no tenia registres, el vam haver de desmuntar i dur-lo a un taller a fer uns registres nous. Finalment 2 fugues d'oli al motor que vam reparar nosaltres mateixos al veure que cap mecànic podia (o potser volia) arreglar.

Preparats pel xàfec!

Als tres dies de la travessia, els amics que ens ajuden des de terra amb la ruta (el Felice i l'Antonio) ens van advertir sobre una borrasca que havia aparegut al bell mig del camí...
Cada dia parlavem amb Felice a més dels correus. Vam conèixer Felice a La Graciosa. Es italià i ha fet l'Atlàntic 18 vegades, ho hem sabut després. Ens va acompanyar i supervisar fins a Barbados a través de la ràdio i el Pactor. Amb l'Antonio dels TXO, hem passat tot el hivern a les Canàries...
El primer que ho va veure va ser l'Antonio. El primer email sobre el tema:

"Qué tal, familia?? como fue el día de ayer? esperamos vaya todo ok en el Avenger!

He estado revisando la meteo y tanto el modelo GFS como el europeo, preveen

la formación de una gran borrasca en vuestra ruta!! supongo que ya lo estareis viendo
y meditando, pero no os desvieis mucho del rumbo a Cabo Verde, por si acaso...."

Al dia següent:

"En cuanto a la meteo... me temo que hay malas noticias: parece que el jueves
ya se sentirá la influencia de esa baja, anulando los alisios de vuestra ruta...
y todos los modelos preveen que se forme y baje hacia el SE... miradlo vosotros bien
y decidid, pero si yo estuviera en vuestro pellejo arrumbaba a CV sin dudar,
aunque eso puede suponer una parada de algunos dias (1 semana quizás?).
Pufff, menuda mala suerte! Otra opción, más arriesgada es bajar mucho de latitud
(más al sur de CV), quizás por allí el viento del NE se conserve algo... en fin,
ánimos a todos y besos y abrazos! Buena proa, Avenger!"

El Felice per la seva part...

"Hola Joan. Si hay una borrasca que no le dan paso la alta de azores y desde luego baja en latitude y se transforma en depresion subtropical. bien echo de hacer rumbo su caboverde. el analisis a partir del dia 24 alisio flojando y rollando al ESE en toda la zona entre 28°N y 18°N y 20°W a 25°W. dia 25-26 al Sur 20°N y oeste 25°W posible tormenta de lluvia y viento dal SE al SW hasta 15-20nudos con rachas y hasta 30 nudos con rachas al norte del 20°N y al oeste de los 25°W . todo esto quedara una amplia zona de calma a partir
del dia 27-28 al norte de 15°N hasta los 26°N y al oeste de los 30°W hasta los 45°W. al este de 30°W
y entre 10°y 16°N alisio del NE 10-15 nudos. alisios del E 10-15 nudos al sur de 13°N en toda la zona
de la travesia. manana provamos en radio 1700 ora canaria"

Somhi cap a Cap Verd!

Quatre dies menjant llampuga!!

La travessia cap allà va ser una mica dura: mar creuada i força 6-7 la major part del camí. Seguia fent fred a les nits. De tota manera era el millor que podiem fer... missatge de l'Antonio:

"Parece que se confirma la formación de esa baja y el corte del régimen de los Alisios...
y va para largo! por ahora, hasta el día 30 no empiezan a soplar de nuevo....lo siento amigos!

Quizás podriais cambiar el examen de Gerard a CV y disfrutar de esas islas un tiempecillo....jejeje.

Veo que hoy y mañana os va seguir soplando vientos F6-7, supongo que la mar estará gruesa o así...
ánimos y buena proa, Avenger! Besos y abrazos a tod@s!"

I el Felice ja en ruta cap a CV:

"Buenas chachos...pasa esto: todo el aire frío (mes de Enero!) que baja al lado oriental de la alta presión de las Azores llegando a la zona sub tropical, se descarga en lluvia fría y rachas del 20/30% más que el viento real esto también porque cerca del continente africano las noches son frías y ...desde que irás ganando el oeste son siempre posibles los chubascos y rachas mais estaran mas calido...tiene presente que al passar la tropical wave (linea de chuvasco aislada en toda epoca) los extremos Sur y Norte de esta linea tendran mas viento y variaciones de rumbo hasta unos 60°...su parte central tendra mas lluvia, trasformandose en algunos casos un alisio de 20 nudos a un fuerza 8... 35-40 nudos por unos minutos raramente mas de media hora. La mayoria de las veces no supera los 25-30 nudos aun así hay que estar preparado...tambien si Febrero es el mes con menos tropical wave. Bueno nada de susto justo una ficha tecnica de estatistica. oilì ollà un abraccio fuerte"

El vaixell feia molta olor a gasoil i el tanc es va buidar fins a la meitat. Cinc dies de camí fins a Mindelo (ens haviem cansat de repetir que aquest cop no parariem a Cap Verd). No teníem les cartes nàutiques de les illes, ups... però amb l'habilitat del capi i els ulls oberts com plats, vam entrar a la badia de Mindelo amb tranquilitat, el canal ens va donar els 30 nusos i la corrent a favor.

L'illa de Sao Vicente, encarant el canal d'entrada a Mindelo. Sol haver-hi molt vent i onada...

Allà vam descobrir que l'airejador del tanc de gasoil estava desconectat en un punt que no es veia a simple vista, També vam veure que la bomba de refrigeració del motor ballava d'una forma alarmant (coixinets trencats). Hauríem arribat igualment amb aquests problemes però va estar molt bé arreglar-ho allà.

A Cap Verd encara es pesca a vela amb aquestes barques.
Fan viatges de 4-5 dies (el que aguanta el gel) a l'illa deserta de Sao Nicolau.

A la Marina de Mindelo vam coneixer al Vittorio, 78 anys i fent l'Atlàntic en solitari!
Va arribar molt cansat i amb moltes avaries, però a hores d'ara ja està arribant a Guadaloupe.

Vam coneixer la tripulació del Fat Susan i vam fer una excursió per l'illa. Després ens hem comunicat tota la travessia per ràdio i email, i hem seguit plegats!

Tot resolt, el 31 de gener deixavem Mindelo ja amb el temps molt just...

La travessia ha sigut molt bona encara que una mica lenta. La nostra pròpia experiència ens ha traït. El vent era molt variable i al pilot de vent això no li agrada. És la segona vegada que fem aquesta ruta. La famosa ruta dels alisis, els vents del comerç. La dinàmica meteorològica és aquesta: A la tarda fa un temps fantàstic: cel clar, mar ordenat i tranquil·litat. La foto que tots imaginem sobre aquesta ruta, però a mida que avança la tarda comencen a aparèixer uns nuvolets de bon temps que van creixent fins a la nit quan es converteixen en xàfecs, que poden ser bastant violents. El matí apareix amb una mar aixecada i caòtica per culpa dels xàfecs i els núvols van desapareixent a mida que el dia avança.

Les nostres posicions sempre accessibles a través de:
https://cms.winlink.org:444/maps/PositionReports.aspxcallsign=EA3IAY&title=Position%20Reports%20for%20EA3IAY 

Portàvem el vaixell preparat per a resistir cops fins a 35 nusos de vent aparent sense haver de tocar res. El vaixell anava perfecte amb 16-20 nusos de vent aparent entrant a uns 150 graus de la proa. El pilot de vent manté constant l'angle del vent amb el veler i per tant no calia tocar les veles si el xàfec cambiava la direcció del vent. La primera meitat del viatge no hi havia lluna i no es veia res perquè sempre es tapava el cel a la nit.

El pilot de vent és totalment mecànic i no gasta bateries de manera que no hem tingut cap problema per falta d'energia. Nevera tot el camí! El Gerard feia guàrdia des de que sortia el sol fins a mig matí, de manera que els problemes de privació del son han estat lleus i excepcionals.

Teníem conversa per la radio HF cada dia amb Felice i amb el veler Fat Susan (anglès) que va sortir un dia després de nosaltres. Amb la ràdio i el mòdem també teníem email i previsions de meteo cada dia.

El tercer dia vam veure que el timó començava a tenir joc i ens vem alarmar una mica. Caldrà desmuntar-lo quan arribem a un lloc on poguem treure el vaixell de l'aigua.

Però ara toca disfrutar el Carib!!