 |
La tripulació del Fat Susan ens va convidar a donar una volta per l'illa en un cotxe que
van llogar. Els vam conèixer a Mindelo i vam fer la major part del
Carib amb ells. |
 |
Antigament l'illa estava
dedicada a la producció de sal i encara hi han salines. Antigament
aquestes casetes eren pels esclaus negres que hi treballaven. Posaven
uns deu esclaus a cada caseta! |
 |
Vam descobrir una bugaderia autoservei neta, amb una bona wifi i aire acondicionat. Estava sempre plena. Els
supermercats igual o millor que els de casa, però haviem de caminar molt
per anar-hi i el sol era demolidor. |
 |
La primera immersió fora
de l'escola de submarinisme va ser al davant de l'Avenger. El Andrew
i la Caroline del veler Askari els van filmar (i vigilar). Després
el Gerard i el Lui van fer 20 immersions pel seu compte. El Gerard i el Lui van descobrir aquí el submarinisme. Bonaire esta ple d'escoles, clubs i botigues relacionades amb el submarinisme. Al final vam escollir Wannadive Bonaire per els xicots i en vam quedar molt contents! No cal anar gaire lluny per fer una immersió inolvidable. Només cal tirar-se a l'aigua. |
 |
Està superprohibit de fondejar i només es pot deixar el vaixell a les marines o a una boia. Els vaixells que arribaven anaven bojos per trobar boia. Així que vem "entrar" a la primera marina des de les illes Canaries! Bonaire Nautico Marina és més pantalà que marina es podria dir. Vam esperar una setmana per trobar una boia. Vam convidar a uns amics a una ampolla de vi perquè ens avisessin al moment de marxar de la seva boia i poder-la agafar. Així anava la cosa.
|
 |
| Vam llogar un tot terreny a mitges amb la tripulació de l'Imagine per donar un volt per la illa. |
Els creuers feiem bastanta vida social perquè només hi ha un camp de boies davant Kralendij (la capital) que estan bastant juntes entre elles. Ademés el restaurant
Bistro de Paris, tancava els dilluns i ens deixava als creueristes la seva terrassa per anar a dinar plegats portant cadascú alguna cosa de menjar, Tothom hi posava moltes ganes i a vegades era una autèntica mostra gastronomica global!
 |
Els nens feien la seva
vida barrejant edats i idiomes. |
Klein Curaçao
Després d'un mes i pico a Bonaire, vam sortir plegats amb el catamarà “Cat et Terre” on hi era el Lui (amic del Gerard i company d'aventures submarines) i la seva familia cap a Curaçao, Tot just al sortir Spanish Water vam rebre la visita de tres orques que ens van produîr una barreja de por, curiositat i emoció.
Vem fer amb una petita parada de un dia a l'illa de
Klein Curaçao. Una diminuta illa on la gent de Curaçao sol anar a fer barbacoes i escapades de cap de setmana. El dia que vam arribar només hi érem nosaltres, els Cat et Terre i una parella que vigilava el local de les barbacoes. Vam sopar tots junts una barbacoa de llampuga que van pescar els Cat et Terre de camí cap aquí. Vam passar la nit al fondeig i el Gerard i el Lui van fer vivac en unes cabanes que hi havia a la platja.
Curaçao (curació en portuguès) és l'illa més gran i important de les ABC. Plana, seca i amb una mena de mini mar interior que es diu Spanish Water. És el fondeig més protegit que hem vist mai!! Apart d'això és famosa per les seves platges i el submarinisme. Willemstadt, la capital, és Holanda en tropical.
 |
Spanish Water vist des de
la carta nàutica. En groc, el nostre recorregut fins el fondeig. A
dins hi ha 2 marines, gasolinera, bars i restaurants i centenars de
velers fondejats. |
 |
| Albada a Spanish Water, Curaçao. |
 |
| Holanda en tropical |
 |
| Telefon nou! |
 |
| Aqui vam poder veure el Barça. |
Aquí van començar un altre cop els problemes amb les bombes d'aigua del motor i es pot dir que em vaig passar tota l'estada buscant recanvis per l'illa. Anava a un lloc i m'enviaven a un altre fins a l'infinit. Al final ens pensàvem haber resolt el problema en aquell moment però en realitat va persistir un any més.
La majoria de creueristes ens trobàvem cada dia a la "happy hour" del
Pirate Bay Curaçao Beach Club and Restaurant. El Gerard anava a aquest lloc molts matins a estudiar perquè hi havia una bona wifi i coneixíem al personal.
El sevei d'autobusos amb aire acondicionat era excel.lent i ens permetia anar a Willemstadt, als centres comercials, botigues de nàutica i sobretot botigues de recanvis de motor.
Colombia
 |
| Cartagena de Indies |
Quan faltava poc més d'un mes per la següent tongada d'exàmens ens vam traslladar a Colombia.
El viatge fins a Barranquilla des de Curaçao cobreix unes cinc-centes milles però es passa per un dels deu pitjors llocs per navegar del món. La costa de Colombia està plena de paranys, però podem destacar com a punts negres el cabo Vela i la desembocadura del
riu Madalena a l'alçada de Barranquilla.
 |
| El riu Magdalena en el seu pas per Barranquilla. Tota aquesta massa vegetal on s'hi poden trobar arbres sencers desemboca al mar obert. |
Nosaltres vem esperar una bona méteo i vam fer el viatge sense massa contratemps, La bomba d'aigua salada perdia bastanta aigua però el motor anava ben refrigerat. Una fallada total del sistema elèctric davant el cabo Vela a mitja tarda es va poder resoldre a les tres del matí, i vam tenir un bon slalom esquivant troncs al passar per davant el riu Magdalena (a 20 milles de distància vem passar per evitar precisament aquest problema!). A Puerto Velero ja ens esperaven i només arribar un grup de militars van entrar a registrar el vaixell. Tot bé!
 |
El Aleix del Cithere ens
va ensenyar les rodalies de Puerto Velero. |
 |
Tots aquests troncs
provenen del riu Madalena que desemboca a Barranquilla, unes milles
més amunt. |
 |
| Els "Jejens" ens devoraven a Puerto Velero.Vam provar tota mena de productes. Al final la millor solució era anar completament tapats. Els jejens son tan petits que passen a través de les mosquiteres. El Vic Vaporub és un calmant molt efectiu per les picades. |
Entrar en veler a Colombia és car i complicat. Hi ha dues Marines; Santa Marta i
Puerto Velero on et resolen o et faciliten molt la paperassa. Sinó pots anar a Cartagena, estar fondejat i fer la paperassa a través d'un agent, però llavors la paperassa surt molt més cara. Nosaltres vam optar per Puerto Velero perquè era el més econòmic. Aquesta petita marina queda a uns 40 Km. al sud de Barranquilla, una ciutat important. Hi ha un minibus diari que surt de la marina i et deixa al centre de la ciutat. A Puerto Velero en particular, no hi plou quasi mai i no hi arriben gaires tempestes elèctriques. Ens van tractar molt bé, però és un lloc molt perdut i no hi ha gran cosa a fer. De fet és perfecte per a deixar el vaixell i sortir a explorar el país, que val la pena, però el Gerard tenia els exàmens a tocar i jo seguía buscant recanvis, torners i mecànics a Barranquilla. A la marina vam trobar velers coneguts des que vivíem a Barcelona i vam fer nous amics.
Vam anar a Cartagena en taxi compartit tots tres pels exàmens del Gerard que es feien al consulat d'Espanya (un edifici impressionant al casc antic).
 |
| El barri de Getsemani a Cartagen, on estava la nostra pensió i que esta just al costat del centre històric. Es molt animat i té una gran oferta de bars i restaurants. |
 |
Estudiant a la terrassa de
la Buleka. També esmorzavem aqui. |
Val la pena fer una passejada per l'inmaculat
centre històric, però hi ha moltissims turistes.
Després dels exàmens i una mica de turisme vam tornar a Puerto Velero ja tot a punt per esperar una bona mèteo per a fer el salt a Panama.
