de desembre 2023 ~ SY Avenger

Els protagonistes: El Kai, el Gerard, l'Esther i jo mateix

Aquesta entrada va sobre la travessa que vam fer desde Papeete (Tahiti) fins a Savuavu (Fiji) entre el 4 de Juliol i el 21 d'Agost del 2023. Aquest cop érem els Claret Sancho al complet i el Kai Escario del catamarà Black Mamba.

Track del nostre recorregut. Teníem una sèrie de parades programades marcades al mapa: l'atol de Suwarow, Tonga, Niue i Samoa, apart de visitar també Bora Bora i Maupiti abans de sortir de la Polinesia. Però al final no va poder ser. No ens vam atrevir a entrar en aquests llocs sense motor i sense la possibilitat d'arreglar-lo.

El mal temps va retardar la nostra sortida. En la nostra ruta en teoria amb vents de l'Est, apareixia una desfilada de fronts que venien de l'Oest i que semblava no tenir final (de fet va seguir així fins a l'arribada). Cada 4-7 dies venia un front de l'Oest amb mal temps. Al final ens vam decidir per seguir la ruta "Nord", per evitar els fronts amb vent de l'Oest i la mar de fons de Sud que és molt més forta en el recorregut directe, però en canvi vam estar uns 6 dies parats sense vent en total.

Aquí tenim una visió més general del nostre recorregut. Ja no som al mig del Pacífic, però encara ens queda un bon tros fins l'Estret de Torres.

Quan fem travesses llargues enviem la nostre posició cada dia a Winlink per ràdio de manera que tothom pot veure el nostre progrés i posició a diari.

Primera parada, Badia d'Opunohu, a l'illa de Moorea, amb una platja pública magnífica a l'esquerra del passatge a través de l'escull. Moorea és una petita illa a només 18 milles de Papetee (Tahiti) amb racons absolutament extraordinaris.

A l'altre costat de la badia hi ha un lloc molt popular, a molt poca profunditat, on les rajades es deixen tocar sense cap problema. També està ple de taurons de puntes negres que son per allà donant voltes però no fan res. Una experiència al.lucinant!

Els nois van fer amics d'altres velers i gent de la platja i tenien partidet de futbol quasi a diari, a més de partides de monopoly, wake, esnorqueling, etc. Nosaltres vam trobar uns quants coneguts. Vam passar uns bons dies però l'important era seguir i la méteo ens seguia enviant fronts.

El Kai va portar el Starlink del seu veler i el vam gaudir molt, encara que no vam aconseguir fer-lo anar a alta mar.

Adéu Moorea! Travessa a vela de nit fins a Fare, Illa de Huahine, a 85 milles. Bon vent. Érem 5 velers.

Sortida de sol arribant a Huahine.La navegació va ser molt bona però vam descobrir que les bateries del vaixell no podien aguantar el pilot automàtic tota la nit, així que vam tenir de posar motor un parell de cops per carregar-les. D'aquí en endavant fins a Fiji només vam utilitzar el pilot de vent (Windpilot).

El pantalà del yacht club de Fare a Huahine. Al fons el moll de càrrega i dels ferris.

El Yacht Club de Huahine és el bar que ens ha agradat més de tota Polinesia. Bon ambient, bon menjar, i la cervesa a la "happy hour" és més barata que en el super!

Al costat del "pass" a través de l'escull per entrar a Fare, hi ha una onada excel.lent per a fer surf. Es fan uns "tubs" impressionants! Però els locals es mostren molt territorials i cal respectar-los i cedir-los sempre el pas. El Kai i el Gerard no van tenir cap problema, però altres surfers van ser expulsats del lloc.

L'esport nacional: el Va'a. El practiquen homes, dones i nens, sovint barrejats. A tota polinesia s'en veuen. Construîts desde troncs buidats fins a fibra de carbó!

Amb la gent del veler "Siesta", conversant amb els pescadors locals. Al dia seguent la Naoko (que és japonesa) va ensenyar a l'Esther a preparar Sushi!

El Kai i el Gerard tornant de fer "Snorqueling" a l'escull.
Els dies passaven i no trobavem una meteo prou bona per seguir endavant. Uns francesos veterans de la zona ens van aconsellar de seguir la ruta nord per evitar trobar-nos els fronts de cara...

Finalment ens vam decidir a tirar endavant per la ruta nord, en direcció a Suwarow (Illes Cook). Un àtol habitat només per un guardia forestal i la seva familia.

El vent no era gaire fort i hi havia mar de fons del Sud. Anàvem a bon ritme però el vaixell feia molts bandassos i les veles patien, així que vam atangonar el yankee alguns dies.

Vam tindre una bona estona aquest visitant descansant a proa.

Aquest és el motor d'arranc del motor de l'Avenger (el vam comprar nou fa uns 10 anys). Al tercer dia de travessa, a primera encalmada, el motor no es volia engegar. Vam consultar manuals i amics i tots ens van suggerir de comprovar la bateria d'arranc i totes les connexions elèctriques. Al no tenir resultats, el vam desmuntar i presentava aquest aspecte. Vam assumir que no teníem motor i que actuaríem com si fóssim en una regata. Ens vam quedar sense vent vàries vegades i la travessa es va allargar. Vam acumular fins a 6 dies parats al mar. Les encalmades tenien més o menys un dia de duració.

Primera calma, aprofitem per fer una bona dutxa, ens quedem ben fresquets, l'aigua del Pacific és una mica menys salada que la del Mediterrani. També vam veure la sèrie "Viquings" sencereta gràcies a les calmes...

Unes cerveses per celebrar el canvi d'hemisferi ja molt aprop de l'arribada, entrant al Mar de Koro. Després d'anys en el W (Oest), vam entrar a la longitud Est. A partir d'aquí enlloc d'anar sumant graus cap al W, restem graus a la longitud E!

Ens vam passar dos dies encalmats aquí derivant poc a poc cap a Savusavu, a Vanua Levu (l'illa gran que queda al Nord) que era el nostre port d'entrada a Fiji. Un cop de vent inesperat ens va permetre superar l'escull de l'entrada quan ja només estàvem a 2 milles d'una col·lisió inevitable sense vent i sense motor. Molt (massa) emocionant tot plegat.

L' Avenger descansant en una boia de Copra Shed Marina a Savusavu. Eren els darrers dies de vacances pel Gerard i el Kai. Calia reparar el motor d'arranc. El viatge s'havia allargat molt.

Entre el retard per l'avaria del motor i la seva reparació, no vam tindre gaires dies per explorar la illa i l'arxipèlag com voliem, però anar en veler té aquestes coses!


		Un cop a Savusavu, vam portar a arreglar el motor d'arranc. En Jordi del catamarà Daruma de Barcelona, que ja feia un temps que estava a Savusavu, ens va recomanar a en Pilau (Pilé) per resoldre el problema.En Pilé va desmuntar i comprovar tot el motor d'arranc sense trobar-hi cap problema. El vam tornar a montar i el motor seguia sense arrencar i feia un desagradable soroll de pinyons patinant. Al retornar-lo, es va adonar que en faltava un tros. "Ves a mirar a la vora del teu motor perquè sembla que trobaras un tros de motor d'arranc", ens va dir, i així va ser.

El tros que faltava del motor d'arranc és el que subjecta el pinyó per davant. En l'orifici que es veu, hi ha un coixinet que subjecta el eix per on va el pinyó que es va clavar i així el motor mateix va trencar la carcassa.

El tros de carcassa soldat i una peça de bronze en substitució del coixinet trencat. Feina impecable!
Al final no fou un problema de bateria, conexions o bruticia. Impossible d'arreglar en travessia.