Aprenents de "Robinsons"

Baixem a rem a recollir cocos amb l'optimist. Després de pelar-los el bany és obligat.

Ens ha enganxat la pandèmia del Coronavirus a San Blas, Panamà. Han tancat el canal i bloquejat tot el tràfic per carretera i mar. La guardia costera vigila la costa i rebutja els vaixells que venen de fora.

Estem passant el confinament amb uns quants velers que fa anys que estan aqui. La majoria són catalans: el Cythere, el Perlético, l'Aurin V, i el Yamai...

Teníem il·lusions de viure en illes desertes i espavilar-nos per viure-hi una temporada només amb els nostres mitjans: Les Tuamotu (al mig del Pacífic) i Diego Garcia (Chagos, al mig de l'Oceà Índic) eren i són les principals candidates per a una experiència d'aquest tipus, però ara mateix aquí a San Blas ens han prohibit de desembarcar a la majoria de les illes habitades i les canoes i "pangues" amb subministraments són cada cop més escasses i en qualsevol moment poden deixar de venir, de manera que és un bon lloc per assajar aquest "modus vivendi".

La "panga" de les verdures. Fins quan seguirà venint?

Dos pescadors Gunas ens netegen uns "peces pollo", anomenats "putu" en Guna. Peix cofre per a nosaltres. Amb ells fem uns nudgets (trossets arrebossats) boníssims!

És tant bonic San Blas! Estem al paradís. És el millor que hem vist al Carib amb molta diferència. Era el nostre objectiu principal al Carib i no ens ha decebut.

Waisaladup, l'illa de les barbacoes... fins que va arribar la paranoia.

Salardup

Albada a San Blas

El "Jakuzi"

Arribats a aquest punt, què necessitem per a viure? Menjar, aigua, energia elèctrica, gasolina, gasoil i poder seguir reparant totes les coses que s'espatllen a bord principalment...

Per sort no som nàufrags! L'Avenger es veu força ben equipat i preparat després de 15 anys. Fa mesos que no toquem port i seguim fent vida normal.

Quan no hi ha cobertura de telèfon, la ràdio i el seu mòdem són l'únic vincle que ens queda amb el món exterior. Tenim una ICOM IC-706 MKIIG i un mòdem PTCIII USB de SCS que ens permeten parlar i escoltar per ràdio en qualsevol freqüència, així com l'accés a l'email i la informació meteorològica: butlletins, meteofaxes i arxius grib.

L'aerogenerador D-400 i dos panells solars que sumen 280W de potència ens donen l'energia suficient per la vida a bord, els ordinadors, les meves eines i les màquines de cosir de l'Esther. Tot plegat ens produeix al voltant de 1,5 Kwh al dia...

Si no fa sol ni vent o cal una mica més de potència tenim encara el motor de l'Avenger i un generador Honda EU 1000i.

Els ordinadors i d'altres electrodomèstics que funcionen a 220V, els fem anar amb un Inverter Victron Phoenix 12/375 (375W de potència). Tot a partir de sol i vent normalment. 

L'Esther fent els últims retocs a la funda del "Dinghy" del ferm. Per sort ha tingut bastanta feina aquí a San Blas i hem pogut anar tirant sense caixers automàtics!

El matxet que vaig comprar a Ghana ara fa 30 anys, de cop s'ha convertit en una eina indispensable per a pelar cocos. En tenim un altre que ens va regalar el nostre amic Pepe Molla, però aquest és el favorit.

Els Indis Guna ens van ensenyar a pelar cocos després de riure's de nosaltres una bona estona: talls longitudinals
i després fer palanca amb el matxet per arrencar la coberta...

Per a fer llet de coco es talla el coco a trossets i es passa pel "minipimer" amb aigua. Després es filtra i voilà! 

La fem servir per a beure, cuinar tota mena de plats i fins i tot funciona bé pels "carajillos"!

L'Optimist del Gerard, el "Tip", va agafant cada cop més protagonisme: funciona a vela, motor i rems. No menja ni es queixa. Es un "Copino", fabricat a Mallorca, amb la seva línia blava que li dona un punt "vintage".

Hem sortit uns quants dies amb el "Tip" a pescar amb "la fluixa". Pocs resultats però molt divertit! També hem provat de pescar desde terra i des del vaixell amb la canya d'espinning, i tampoc res. L'únic que sembla funcionar aquí és la pesca submarina. Sortosamant els Guna ens venen peix i llagosta del dia desde les seves canoes...

Aleix, Manu i Gerard a la tornada d'un bon dia de pesca. El Gerard ens ha dut un "pez pollo", un "llorito" i un "pargo".

Punta d'arpó amb "mort" reconstruïda a partir de tub de refriferació d'aire acondicionat. Originalment la punta anava roscada així que vem afilar la rosca amb la radial...

A totes les illes veiem aquests sots que s'omplen d'aigua dolça cada dia. Aquesta és l'aigua que utilitzem per esbandir la roba que netegem amb aigua de mar.

En aquests mesos de confinament pràcticament no plou i no tenim dessaladora, però molts amics en tenen i ens omplen bidons de tan en tant. 

Tot ho fem amb aigua salada menys rentar-nos les dents i cuinar. Tenim 300 litres d'aigua dolça als tancs de l'Avenger (+ 50 litres d'aigua embotellada de reserva d'emergència) i gastem uns 20 litres per setmana.

Abans del confinament

San Blas és un altre dels llocs on hem descobert que la gent (la gent que va en veler sovint s'hi queda), igual que al sud de Grenada i Canàries. Això si, quan comencen les pluges és molt recomanable marxar d'aquí!
Abans del coronavirus la vida social era força intensa aquí...

Expedició al "Túnel del amor" amb el Joan Farré i la Alba

Cerveseta de mitja tarda amb la tripulació del "Fat Susan"

Es pot utilitzar la taula de surf per a fer ski. Amb el xicots del Fat Susan el Gerard va fer unes bones esquiades...

Excursió al riu Sidra.

Pastís de reis. El rei li va tocar al Gerard i l'Alba li va fer aquesta super-corona.

Festa infantil d'aniversari a Green Island

Fideuà de llagosta amb Francesc Santanach, ara de camí cap a casa...

Preparant la foguera...

Supersobretaula amb el Joan i el Toni...

Sobre San Blas

Mapa extret del llibre "The Panama cruising guide" d'Eric Bauhaus.

San Blas, és la comarca de Guna Yala, on viuen els Indis Gunas. Inclou una bona part de la costa Atlàntica de Panama i un arxipèlag de més de 300 illetes de platges blanques i cocoters, la majoria deshabitades. Era el nostre objectiu principal a la zona del Carib. Tothom ens n'havia parlat com el millor lloc i no ens ha decebut. La temporada bona per estar per aquí és a l'estació seca, entre Nadal i el mes de juny. Fora de temporada plou a lo bèstia i és on hi cauen més llamps del món: la probabilitat de que et caigui un llamp voreja el 60%!! Millor no ser-hi.
Guna Yala és un lloc de molt difícil accés si no hi vas amb el teu veler. Està conectada per una sola carretera només apte per a vehicles tot terreny i els Gunas hi han posat una frontera i un peatge per entrar-hi. Viatjar des d'aquí a Panama City puja més de 200$ USD.

Impossible no parlar d'aquest llibre d'Eric Bauhaus. Tots els que estem aqui el tenim. Apart d'uns continguts molt interessants i magnífiques fotografies, Eric Bauhaus va cartografiar ell mateix tota aquesta zona. Les cartes de navegació que té aquest llibre són les úniques vàlides per a navegar per aquí, que no és gens fàcil degut a la gran quantitat d'esculls i baixos que estan per tot arreu. La cartografía anterior d'aquesta zona es va fer fa vora 100 anys.