Labels

dimecres, 8 d’agost del 2018

Proa a San Borondón


Viaje Secreto


Nos hemos tenido que quedar en Canarias y aplazar nuestro cruce del Atlántico (y más allá) para el próximo invierno. Inversora, eje, acoplador del eje, “silent blocs” y más problemas acaecidos desde nuestra salida de Badalona dieron al traste con nuestros planes en términos de tiempo y de presupuesto.

Después del shock inicial, tampoco estaba tan mal; podíamos aprovechar para preparar a fondo el Avenger, nuestro velero. La mayoría de gente que pretende hacer navegaciones oceánicas pasa uno o dos años preparando su barco. Nosotros 3 meses y así nos fue... En fin. Las Canarias son un buen lugar para preparar un barco.

Preparaciones aparte, también se pueden visitar Senegal, Gambia, Madeira, las Islas Selvagem y ... San Borondón.

San Borondón no se encuentra en ninguna carta náutica actual, pero hay referencias sobre ella a lo largo de la historia desde el s.XIII. También ha sido llamada la Encubierta, la Inaccesible, y la Non Trubada.

Mucha gente la ha visto, y ello se achaca a un efecto óptico que se produce en estas latitudes.

Lo que es ir, hace mucho tiempo que nadie se pasa por allí.

Fué en el Saladero (Isla La Graciosa) donde oímos hablar por primera vez sobre San Borondón.
Hablando de otras islas salió una que no consta en los mapas actuales: San Borondón: “Toma rumbo hacia el norte de Tenerife desde aquí, tómate un par de botellas de vino y la encontrarás...” nos dijo Fernandito.
Intrigado, encontré San Borondón en Wikipedia y en otras fuentes más locales, la mayor parte en el marco de la literatura de leyenda (aunque esta isla ha sido cartografiada varias veces entre el s. XIII y el 1755).


Un naturalista Inglés llamado Edward Harvey en 1865, registró unas placas fotográficas que se pueden contemplar restauradas en el libro "San Borondón, la isla descubierta" de David Olivera y Tarek Ode. No he leído el libro pero la portada es muy sugerente.


Cuando por fin el motor estuvo arreglado nos trasladamos desde La Graciosa a Las Palmas de Gran Canaria. Es donde nuestro hijo Gerard se examinaba de segundo de ESO y buen lugar para preparar y reparar nuestro velero. En la casa-museo de Colón se podía ver la legendaria isla en cartografías antiguas y algunos frescos en uno de los patios de la casa.

San Borondón queda a unas 200-400 millas al oeste del archipiélago canario. No pasa por allí ninguna ruta hacia ningún sitio. Google Maps pone la texturilla de océano que suele poner en mar abierto y que no es fotográfica.

Empecé a persuadir a la familia sobre la posibilidad de explorar la zona: podía ser útil para probar las últimas reparaciones y navegar un poco porque los tres tenemos muchas ganas de salir a navegar. De vuelta, podíamos visitar El Hierro, La Palma, La Gomera y Tenerife que quedan en medio de nuestro camino para qualquier adversidad...
¡Vendido! Toda una sorpresa después de haber sondeado sin éxito Gambia y Senegal.

Navegar sin Cartas náuticas ni mapas "ni ná".

La información que tenemos para hacer este viaje en el supuesto de que encontraramos tierra como navegante yo la calificaría como muy insuficiente. Una broma. Basura. Además de ser una información que tiene cientos de años de edad.

Varios testimonios nos han dejado descripciones confusas e incompletas sobre San Borondón; por ejemplo un tal Ceballos (Un hidalgo huido de la justicia), que en 1554 afirmó que había estado varias veces en San Borondón, una isla con espesísimas selvas que llegaban hasta el mar y que estaba poblada de pájaros que no tenían miedo de ser atrapados con las manos. En una playa grande y hermosa, vio huellas de gigantes y restos de haberse celebrado una comida en platos vidriados... Leonardo Torriani (ca. 1560-1628), que cuenta el caso de un barco portugués que, llegando a La Palma desde Lisboa en 1525, comenzó a hacer aguas de manera peligrosa y se vió obligado a atracar en la tierra más cercana. Resultó ser nuestra isla perdida, extremadamente fértil gracias a que estaba atravesada por un río que alimentaba enormes y frondosos árboles. Las corrientes marinas alrededor de San Borondón también son de proporciones desmesuradas, como explicó el corsario John Hawkins (1532-1595) cuando afirmó que sólo los piratas, los más experimentados hombres de mar, estaban capacitados para sortearlas y arribar a tierra firme. También Núñez de la Peña (1641-1721) describe las grandes corrientes que rodean la isla impidiendo cualquier acercamiento. Fuente; "Rincones del Atlántico"

En cuanto a la literatura y el cine, la mayoría de estas islas misteriosas estan ocultadas por nubes y plagadas de anomalías magnéticas.

Estoy acostumbrado a saturarme de información sobre las recaladas previstas. Acercarse a una tierra desconocida desde el mar puede ser fatal. Pienso que es cosa de acercarse de día, con buena visibilidad. Con alguien a proa vigilando con gafas polarizadas. Velocidad mínima de gobierno, etc.

Releí un libro que es una recopilación de técnicas de navegación polinesia que es un tesoro para mi; "Nosotros los navegantes" escrito por David Lewis. Los polinesios antiguos realizaban travesías de cientos e incluso miles de millas siendo analfabetos, sin cartas, sin compás, a pelo, orientándose por múltiples indicios que nos muestra la naturaleza. Cambios en el oleaje, ciertos tipos de nubes, el vuelo de los pájaros marinos que duermen en la costa, la posición de las estrellas al asomarse por el horizonte (el llamado compás celestial), o bien arrumbar sólo con el viento, el sol y el oleaje. Los polinesios navegan con éxito hacia islas y atolones de relieves muy bajos y completamente invisibles a mas de 10 millas de distancia.

Encontrar la isla que no está en las cartas en base a indicios que observamos en la naturaleza parece un buen paso...

Todo Listo

Pertrechado el barco para ser autónomos de agua y comida unos 2-3 meses en el caso de tener éxito. Iba a ser un buen ensayo para afrontar más adelante algunas travesías en el Pacífico mucho más largas o estancias en islas remotas deshabitadas...
Visto lo visto, acordamos mantener nuestro plan en secreto (para evitar burlas y cachondeo) y dijimos que íbamos a conocer las islas occidentales del archipiélago...

Mapa meteorológico sinóptico. Nada malo a la vista. Preparamos la ruta...

Total 850 Millas de recorrido. En nuestro velero y con esta previsión meteorológica nuestro software de navegación Sailgrib nos predice 5 días y pico. La vuelta pinta de ceñida pero no está mal. ¡Podremos hacer todo el viaje a vela!

Viento del Nordeste suave y buen tiempo nos acompañan en nuestra salida de Las Palmas de G.C.
Hacemos un par de bordadas para remontar la Isleta sin grandes problemas y luego caemos hacia el oeste. El Avenger coge velocidad con el viento de través y dejamos Gran Canaria por la popa en pocas horas. Sale el sol. Ya estábamos cansados de este cielo de "panza de burro" de Las Palmas. Después dejamos atras Tenerife, La Palma y volamos encima del océano. Música, tripulación contenta y navegada fantástica.

La segunda noche transcurre tranquila, pero la luna se pone pronto y nos quedamos sólo con la luz de las estrellas. El cielo oscurece, parece que hay nubes o neblina. No se ven las estrellas. Abro una botella de vino a la salud de Fernandito. El viento afloja y se vuelve caprichoso. Arriamos las velas y avanzamos a motor a 3 nudos en la oscuridad.
La visibilidad empeora (pienso en las pelis sin decir nada). El barco cabecea de una forma distinta. Observo el oleaje. Ha disminuido. Hace menos viento. La ola principal está sutilmente cruzada. Creo que vamos bien. No tenemos sonda pero pinta que estamos a sotavento de algo. Concentración máxima. No se ve una m... Por suerte falta poco para el amanecer. El AIS en blanco. No hay barcos (con AIS) alrededor. Compruebo el rumbo en el compás, 290. Todo ok, pero la previsión no decía nada de mala visibilidad y el viento se mantenía.
Enciendo el "navtex" (artilugio que recibe partes meteorológicos). La prevision no ha variado. No dice nada de nieblas ni nubes. En fin, sé muy bien que no son infalibles las previsiones. Vamos a probar con la BLU y el módem. Me bajo un grib. Estas previsiones en las que salen las flechitas con el viento, olas y lluvias. Ningún cambio. Estoy ligeramente acojonado y contento al mismo tiempo porque estoy convencido de que nos acercamos a tierra pero es de noche, la visibilidad es mala y no tenemos cartas ni guías. Tampoco tenemos radar. Sería estupendo tener uno. Abro la segunda botella de vino.
A eso de las 6:30 a.m., en pleno cambio de guardia, preparando café descubrimos un acantilado delante de nuestras narices.

¡Tierra a la vista!¡ Nos vamos a estrellar!
Caigo a estribor bruscamente y pongo marcha atrás. Compruebo con el giro del barco que la aguja del compas está suelta como si no tuviera imán. Rocas a babor y estribor. Pruebo con el piloto automático cuyo display me indicaba un rumbo 320º. Piiip piiip error no-se-qué. No puedo ni dar media vuelta. Estamos rodeados de rocas. Hemos superado el punto de no retorno y sólo nos queda seguir adelante (y a flote). No estamos acojonados porque estamos demasiado ocupados cada uno haciendo su trabajo. Gerard en la proa, algunos momentos apenas visible, para guiarme. La visibilidad empeora más. No sabemos donde está el sol. Sugiero a Esther mandar un Mayday por radio, pero el GPS está buscando satélites y por lo tanto no tenemos posición. "¡Es igual, a ver si alguien responde!". No hay respuesta.
Por suerte el oleaje ha bajado mucho y avanzamos a 2 nudos creemos. No tenemos corredera, usamos el GPS normalmente para saber nuestra velocidad.
Esther prepara "la bolsa": es una bolsa estanca de 20 litros comprada en Decathlon. En ella van el libro de bitácora, dinero y tarjetas. La documentación de todos incluido el barco, un walkie talkie sumergible y una linterna también sumergible. La deja al lado de la entrada. Luego se va a proa y saca la funda a la balsa salvavidas y desdenrolla la "zodiac". "Por si acaso". Es la segunda vez que preparamos "la bolsa". La primera vez la preparamos tras una semana de temporal non stop y sin piloto automático, lejos todavía de nuestro destino. La guardamos no se donde y llegando a Azores no recordábamos ni haberla hecho. Así pues estuvimos dos dias buscando la pasta, los pasaportes, etc...

Avanzamos entre rocas, perdidos. Sospecho que nos lleva una corriente. Un mercante embarrancado a nuestro estribor me recuerda una escena de Apocalypse Now en la que sale una cola de avión asomando en el río. 
¡Ya tenemos sonda! Marca a menos de 100 m. de profundidad. Intuimos más barcos hundidos un poco mas allá... las horas pasan. Sigue el "slalom" sin rumbo. Lo de la "Non Trubada" lo empiezo a entender...

Horas y horas dando vueltas esquivando rocas y barcos hundidos. Visibilidad pésima. 
A media tarde la visibilidad mejora ligeramente y Gerard descubre una mancha de arena.

Por fin Gerard (en proa) divisa una playa o mancha de arena almenos. Vamos a fondear.
Acabamos de fondear con las últimas luces del día delante de una pequeña playa. Parece un buen fondeo. Estamos agotados.
¡Botella de cava! ¡Lo hemos conseguido!! No soy un pirata experimentado del s.XVI, pero aquí estamos. Creo que hemos tenido mucha suerte. Cena.
Alrededor silencio y oscuridad.
"¿Papa, si encontramos huellas de gigantes en la playa qué hacemos?" pregunta Gerard..."Supongo que nos volvemos al barco volando!" le contesto. Claro. Podemos encontrar qualquier cosa: virus, fieras, aliens, una secta, nativos caníbales ultranacionalistas hostiles, King Kong, el hombre pez, la Atlántida, una base nazi oculta, el paraiso... ¿porqué nadie va aquí?
Mañana veremos, pero tal vez sería prudente no desembarcar.
No ponemos la luz de fondeo y vamos a hacer guardias esta noche.

Cenita y a dormir, aunque haremos guardias. Ni una luz en tierra.



divendres, 26 de gener del 2018

La Graciosa

Camí cap al hort. Al fons, la illa de Lanzarote.
La Graciosa és la primera illa habitada de les illes Canàries que et trobes venint del nord. És molt petita. Té uns 400 habitants i la gent viu de la pesca i el turisme. No hi ha asfalt ni trànsit.
La nostre idea inicial era venir aqui a preparar l'Avenger per el gran viatge. Vam descobrir aquest lloc en la nostre primera travessa de l'Atlàntic perquè té la primera gasolinera venint des d'Europa (i anàvem molt pelats de gasoil). Ens va enamorar.
Les avaries acumulades pel camí, el cost de les reparacions, la lentitud amb que ho hem pogut resoldre tot i la rigidesa de les convocatòries d'exàmens del Gerard, ens obliguen a deixar el Carib per l'any que vé. Cap problema. Volem conèixer totes les illes i estem temptats de visitar Marroc i Senegal també...

Vista des del port. El Gerard provant el kayak del Teo.
El "súper"
Vermutet a la "Caletilla"

Cap a casa




Al matí, estudiar.
Partida de "Uno" amb els veïns del costat.
Sopar al Iala. Esperem retrobar-los més endavant!
Cervesada popular a casa de José Carlos
Decoració de l'arbre de nadal a la placeta
Esther, Messi i Ester sota l'arbre ja decorat


L'hort

Esther sol ajudar al Toni a cuidar el hort que té a mitges amb el Fernando i el José Carlos. Està al bell mig de l'illa, entre dos volcans. Hi ha mitja horeta caminant, però és un passeig molt bonic. A canvi tenim verduretes i ous de tan en tant.



En Dani i en Gerard passejant les gallines de l'hort.

El Gerard descobreix el bodyboard






Excursions

Pedro Barba

Pedro Barba és un grup de cases que es troben al nord de l'illa. Són cases antigues restaurades i que es lloguen ocasionalment. No hi viu ningú de manera permanent. A l'extrem nord de l'illa hi ha un "bufador". Sembla un Geiser però només es tracta d'aigua de mar impulsada cap amunt a través d'un forat a la roca...

Caminet coster. Al fons les cases de Pedro Barba. 

Vista del "Risco" de Lanzarote.

Playa de los conejos.

Tota la colla a refugi del sol, a Pedro Barba...




Platja de la Concha

Diu tothom que és la platja més bonica de la illa, encara que és també molt perillosa per la ressaca. Hi ha bandera vermella tot l'any. Vam anar-hi a fer un pícnic el dia de Nadal i el Gerard va poder estrenar la seva canya de pescar en un marc incomparable...

De camí. Cal atravessar tota l'illa pel mig...



El Mojón

Un dels 5 volcans de la illa. Vistes extraordinàries!

La Toñi i el Gerard admiren les vistes. Al fons, La Alegranza, el Roque del Oeste i la Montaña Clara.



diumenge, 10 de desembre del 2017

Gibraltar-Canàries



Marina Alcaidesa (La Linea de la Concepcion) a Caleta del Sebo (La Graciosa), 585 milles completades en 5d i 8h, després de 17 dies esperant un bon report. I la vam encertar! Vam disfrutar tota la travessia amb vents suaus i poca onada.

A primera hora omplim de gasoil a meitat de preu a Gibraltar i anem tirant.

La sortida del Mediterrani cap a l'Atlàntic és una part complicada del viatge.
El corrent predominant a l'estret de Gibraltar és en direcció al Mediterrani. Si no es tenen en compte les marees us podeu trobar un corrent en contra quasi insuperable. Apart del corrent, sol fer molt vent i hi ha un tràfic marítim bestial: els que entren, els que surten (tots aquests han de circular per una zona determinada (dispositiu de separació de tràfic) i els ferris i altres baixells que travessen l'estret per anar i tornar del Marroc.
Esther va estar estudiant aquest assumpte i la seva conclusió és:
Estar a Punta Carnero (costat oest de la badia de Gibraltar) 6 hores abans de la plenamar a Gibraltar (marea a Punta Europa).
Apunts de l'Esther per a passar l'estret...
Podeu trobar més informació sobre aquest assumpte en aquest enllaç.
Sortir a l'hora adequada ens va permetre fer l'estret a una velocitat decent i esquivar els vaixells de càrrega amb velocitat i seguretat... val la pena tenir-ho en compte!
Submarí entrant al Mediterrani. Nosaltres en direcció contraria.

El Miguel del veler Martina va decidir anar amb nosaltres en "conserva". La previsió era molt tranquila: 10 nusos de llevant, a favor nostre, encara que al arribar a Tarifa eren més de 20.
La tàctica és sortir arrambat a la costa Espanyola i "girar a l'esquerra" passat Tarifa. En aquest moment travesses la zona on passen tots els vaixells que entren i surten de l'estret. Després és molt recomanable mantenir-se lluny (60-100 milles) de la costa del Marroc que està plena de xarxes palangres i pesquers.
Nosaltres estrenàvem un receptor AIS molt senzillet anomenat dAISy. Ens permet veure en la nostra carta electrònica els vaixells que tenim al voltant, el seu rumb, direcció, risc de col.lisió i demés. Una feina que abans feien a pèl i en cas de dubte tenim els nostres prismàtics amb compàs integrat.
Veler Jassbard acostant-se visualitzat a l'AIS.
La línia entre dos punts blaus indica el CPA (Closes Point of Aproach). Collonut!
Una altre gran novetat en aquest viatge va ser el fet de tenir la ràdio amb el modem Pactor finalment en funcionament. Ens permet rebre i enviar emails a alta mar i també rebre informació meteorològica a través de la nostre ràdio. Ens hi conectàvem cada dia esperant rebre respostes als nostres missatges a més de les previsions meteorològiques.
El Martina ens va acompanyar fins a 30 milles de l'arribada (ell anava a Tenerife).
Gran company de viatge!

El primer dia culmina amb una bona navegada a vela fins la matinada. Nit moguda. Molt trànsit.

Dimarts: Segon dia, magnifica navegada tot i que una mossegada en un ris em va tindre entretingut una bona estona. A la nit, El Martina va estar a punt de col.lisionar de cara contra un altre veler que venia en direcció contraria. Va anar de 5 m!
El Miguel del Martina anava sol. Sobre les 2 am ens deia per ràdio que anava a dormir i si hi havia alguna cosa l'aviséssim. Té radar i Ais amb alarma. Hi havia encara bastants vaixells. De cop va sorgir una llum verda per la dreta, sola, i vaig sospitar que era molt aprop així que el vaig trucar per ràdio...

Dimecres: El tercer dia és una altre gran navegada i per la nit un vaixell de càrrega passa entre els dos (separats entre nosaltres mitja milla).

Dijous posem el motor a mija tarda. Cops i vibracions. Parem el vaixell (a vela). Em llenço a l'aigua. Tot bé al voltant de l'hèlix. A dins, miro l'eix. S'ha afluixat un cargol de l'acoplament de l'eix. Apreto. Provem. Tot bé. Cava i seguim...
A la mitja hora vibracions un altre cop. Provo de treure el cargol per substituïr-lo (o algo), i es trenca. Ara què fem? Silenci. Pensaments tenebrosos. Estem a 230 milles de Canàries!
Almenys no entra aigua! Entaxonem el tros de cargol amb tefló com podem i seguim. Vibra uns minuts quan posem motor i quan el parem per anar a vela. El Martina redueix la marxa i ens espera. Seguim.

El divendres descobrim que l'eix de la botavara pràcticament ha sortit. Faltava un passador! Bon temps, però el vent es posa de cara i hem de posar motor les darreres 30 milles. Per sort el motor va aguantar. Vam arribar de nit tancada. Sort que teníem cartes i coneixíem la marina...

i
El Gerard estudia com pot.
Brindis creient que haviem solucionat el problema del eix.


Terra a la vista! Les 30 milles finals van ser una autèntica agonia.Visibilitat pse i vent de cara.. Vam entrar al port de nit.
Ja fa un mes que estem a la Graciosa. Estem molt bé. El pla era arribar aquí i preparar el vaixell per la gran travessia... però la Graciosa és a 1500 milles de casa nostra! El fet és que hem patit algunes avaries importants vinguent cap aqui. El vaixell no estava a punt. Temps de preparació massa curt i que es va gastar instal.lant coses noves.
En realitat han fallat dos cargols i un passador, però han produït una cadena de destrosses espectacular. Per sort encara som a Europa i podem fer aquestes reparacions en bones condicions. Tot el que estem arreglant era difícilment detectable i ha fallat al llarg d'un tram de 1500 milles. Així doncs "no estamos tan mal".



diumenge, 8 d’octubre del 2017

Gibraltar i La Linea de la Concepcion

Cartagena-Gibraltar va ésser una travessia bastant aburrida. Sense vent i a motor. L'única cosa remarcable va ser una mica de pastell al Cabo de Gata, una comunicació per ràdio amb un amic que està a Canàries i una nit màgica de fluorescències nocturnes i dofins a l'alçada de Màlaga.
Sopant a coberta en una navegada tranquil·la...
Un cop arribats i ben dormits vam anar a fer una visita a Gibraltar. No és lluny de la marina.
Un mico vigila la sortida del telefèric...


Gerard va presenciar aquest intent de robatori!
Main Street
Roy's Fish and Chips. El millor de Gibraltar. Boníssim!!
Els amics de l'Anita. Berlinessos camí de Grècia. Jakob em va ajudar amb la ràdio...
Després de MESOS de barallar-me amb cables, ports COM, drivers i d'altres avui he aconseguit baixar 4 emails i un fitxer grib (previsió meteo) a través de la ràdio!!!! Iujuuuu!!!
Festa a La Linea...
Trobada amb el Miguel del "Martina". Sortirem junts cap a Canàries. Aqui ens ensenya la seva dessaladora manual.