Gibraltar-Canàries

Marina Alcaidesa (La Linea de la Concepcion) a Caleta del Sebo (La Graciosa), 585 milles completades en 5d i 8h, després de 17 dies esperant un bon report. I la vam encertar! Vam disfrutar tota la travessia amb vents suaus i poca onada.

A primera hora omplim de gasoil a meitat de preu a Gibraltar i anem tirant.

La sortida del Mediterrani cap a l'Atlàntic és una part complicada del viatge.
El corrent predominant a l'estret de Gibraltar és en direcció al Mediterrani. Si no es tenen en compte les marees us podeu trobar un corrent en contra quasi insuperable. Apart del corrent, sol fer molt vent i hi ha un tràfic marítim bestial: els que entren, els que surten (tots aquests han de circular per una zona determinada (dispositiu de separació de tràfic) i els ferris i altres baixells que travessen l'estret per anar i tornar del Marroc.
Esther va estar estudiant aquest assumpte i la seva conclusió és:
Estar a Punta Carnero (costat oest de la badia de Gibraltar) 6 hores abans de la plenamar a Gibraltar (marea a Punta Europa).

Apunts de l'Esther per a passar l'estret...

Podeu trobar més informació sobre aquest assumpte en aquest enllaç.
Sortir a l'hora adequada ens va permetre fer l'estret a una velocitat decent i esquivar els vaixells de càrrega amb velocitat i seguretat... val la pena tenir-ho en compte!

Submarí entrant al Mediterrani. Nosaltres en direcció contraria.

El Miguel del veler Martina va decidir anar amb nosaltres en "conserva". La previsió era molt tranquila: 10 nusos de llevant, a favor nostre, encara que al arribar a Tarifa eren més de 20.
La tàctica és sortir arrambat a la costa Espanyola i "girar a l'esquerra" passat Tarifa. En aquest moment travesses la zona on passen tots els vaixells que entren i surten de l'estret. Després és molt recomanable mantenir-se lluny (60-100 milles) de la costa del Marroc que està plena de xarxes palangres i pesquers.
Nosaltres estrenàvem un receptor AIS molt senzillet anomenat dAISy. Ens permet veure en la nostra carta electrònica els vaixells que tenim al voltant, el seu rumb, direcció, risc de col.lisió i demés. Una feina que abans feien a pèl i en cas de dubte tenim els nostres prismàtics amb compàs integrat.

Veler Jassbard acostant-se visualitzat a l'AIS.
La línia entre dos punts blaus indica el CPA (Closes Point of Aproach). Collonut!

Una altre gran novetat en aquest viatge va ser el fet de tenir la ràdio amb el modem Pactor finalment en funcionament. Ens permet rebre i enviar emails a alta mar i també rebre informació meteorològica a través de la nostre ràdio. Ens hi conectàvem cada dia esperant rebre respostes als nostres missatges a més de les previsions meteorològiques.

El Martina ens va acompanyar fins a 30 milles de l'arribada (ell anava a Tenerife).
Gran company de viatge!

El primer dia culmina amb una bona navegada a vela fins la matinada. Nit moguda. Molt trànsit.

Dimarts: Segon dia, magnifica navegada tot i que una mossegada en un ris em va tindre entretingut una bona estona. A la nit, El Martina va estar a punt de col.lisionar de cara contra un altre veler que venia en direcció contraria. Va anar de 5 m!

El Miguel del Martina anava sol. Sobre les 2 am ens deia per ràdio que anava a dormir i si hi havia alguna cosa l'aviséssim. Té radar i Ais amb alarma. Hi havia encara bastants vaixells. De cop va sorgir una llum verda per la dreta, sola, i vaig sospitar que era molt aprop així que el vaig trucar per ràdio...

Dimecres: El tercer dia és una altre gran navegada i per la nit un vaixell de càrrega passa entre els dos (separats entre nosaltres mitja milla).

Dijous posem el motor a mija tarda. Cops i vibracions. Parem el vaixell (a vela). Em llenço a l'aigua. Tot bé al voltant de l'hèlix. A dins, miro l'eix. S'ha afluixat un cargol de l'acoplament de l'eix. Apreto. Provem. Tot bé. Cava i seguim...

A la mitja hora vibracions un altre cop. Provo de treure el cargol per substituïr-lo (o algo), i es trenca. Ara què fem? Silenci. Pensaments tenebrosos. Estem a 230 milles de Canàries!

Almenys no entra aigua! Entaxonem el tros de cargol amb tefló com podem i seguim. Vibra uns minuts quan posem motor i quan el parem per anar a vela. El Martina redueix la marxa i ens espera. Seguim.

El divendres descobrim que l'eix de la botavara pràcticament ha sortit. Faltava un passador! Bon temps, però el vent es posa de cara i hem de posar motor les darreres 30 milles. Per sort el motor va aguantar. Vam arribar de nit tancada. Sort que teníem cartes i coneixíem la marina...

i

El Gerard estudia com pot.

Brindis creient que haviem solucionat el problema del eix.

Terra a la vista! Les 30 milles finals van ser una autèntica agonia.Visibilitat pse i vent de cara.. Vam entrar al port de nit.

Ja fa un mes que estem a la Graciosa. Estem molt bé. El pla era arribar aquí i preparar el vaixell per la gran travessia... però la Graciosa és a 1500 milles de casa nostra! El fet és que hem patit algunes avaries importants vinguent cap aqui. El vaixell no estava a punt. Temps de preparació massa curt i que es va gastar instal.lant coses noves.

En realitat han fallat dos cargols i un passador, però han produït una cadena de destrosses espectacular. Per sort encara som a Europa i podem fer aquestes reparacions en bones condicions. Tot el que estem arreglant era difícilment detectable i ha fallat al llarg d'un tram de 1500 milles. Així doncs "no estamos tan mal".